“Insult a Espanya […] amb la vènia de Mas”. La Razón ha titulat així a darrera hora la portada que sortirà demà a l'alba. La caverna porta dies traient foc pels queixals, després de reactivar la polèmica per la xiulada a l'himne a la Copa de futbol. El rei d'Espanya, ha aguantat amb un rictus ben seriós una xiulada de proporcions estratosfèriques a un himne que no s'ha sentit. La ràbia ha esclatat quan les càmeres han captat el somriure d'Artur Mas còmplice amb la xiulada a l'himne forani. Avui s'ha demostrat una vegada més la realitat: ni Catalunya ni Euskadi formen part d'una nació fictícia que durarà el que triguin a independitzar-se'n. La reacció del govern espanyol ha estat immediata: la convocatòria de la comissió estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport, per buscar la manera de sancionar la xiulada. Espanya busca amb entusiasme la manera de fer el ridícul.
La xiulada a l'himne d'Espanya (la “Marcha Real“) ha tapat també d'altres fets que s'han produït avui i que han passat desapercebuts. En primer lloc, la reelecció d'Oriol Junqueras com a president d'ERC, amb el 93% dels suports i sense oposició ni soroll mediàtic. Sembla que Esquerra en comença a aprendre. El president d'ERC despertava l'interès de la 'casta' econòmica amb la seva intervenció matinal a les jornades que està celebrant el Cercle d'Economia. Junqueras ha esperonat els empresaris a aprofitar la independència per maximitzar els beneficis de les seves empreses amb un marc legal i econòmic molt més favorable que l'actual espanyol.
La idea d'una ERC seduint les elits econòmiques a la vegada que la CUP sedueix l'esquerra alternativa, és la fase final del procés d'expansió de l'independentisme. Si això es completa, el 27S està guanyat. Aquest és el repte d'aquí al 27S: penetrar en el meravellós món dels 'Guanyem' i els 'en Comú'. L'independentisme, tradicionalment majoritari entre l'esquerra i el centre-esquerra amb ERC com a pal de paller i tot un seguit de formacions avui molt ben representades ja per la CUP, ha triomfat esdevenint majoritari quan ha abandonat l'essencialisme (una forma de fonamentalisme) i ha entès que havia de ser transversal. És aquí quan ha atret CiU. Sigui per conveniència o per convicció real, s'han sumat al vaixell i el poble els ha donat l'oportunitat de timonejar-lo. Expandir l'independentisme a totes les capes de la societat hauria de ser la prioritat de tothom, abans que preocupar-se per fer reals pactes impossibles promocionats pels lobbys econòmics. Sembla que Salvador Cardús, present a mil i una tertúlies fent més d'emissari polític que de sociòleg, encara no ha entès això.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
