Hauran sentit dir alguna vegada a Tania Sánchez (ex-novia de Pablo Iglesias), que ella era l’equivalent a la Khaleesi de Joc de Trons; i al seu ex, regalar DVDs de la sèrie al rei. Aquesta megalomania conceptual amb la que es volen identificar els qui representa que han de ser els nous líders d’una Espanya que, en paraules d’Iglesias faria que els catalans ens sentíssim tant bé, és una cortina de fum que toca fons per moments: la Khaleesi espanyola ha estat imputada (malversació i tràfic d'influències), mentre que el libertador, entona ja un discurs clàssic anti-PP (abans era anti tota la casta en general) per poder tocar cuixa en governs de coalició amb el PSOE. Olé, quina gran revolució.
I mentrestant, l’Estat segueix ordint el ridícul més espectacular dels darrers mesos, des del ball de declaracions i contradeclaracions per inculpar el govern català pel 9N, on s’hi van entretenir vora gairebé dos mesos. Ara, amb la rucada de buscar la manera de sancionar la xiulada de la final de Copa, el Comitè Antiviolència ha mantingut l’audiència tot el dia pendent de quina seria la sanció imposada a no se sap qui exactament, per acabar dient a la posta de sol que necessita una setmana més per documentar-se i demanar als clubs quines mesures preventives van aplicar per evitar la xiulada (?), mentre investigaran les entitats sotasignants d’un manifest que convidava la gent a xiular.
Per arrodonir el deliri, el PP ha intentat treure el mascle ibèric que duu dins, conscient que s’acaba la legislatura i venen eleccions, i ha exclamat que per la propera impulsaran canvis legislatius perquè xiular l’himne sigui il·legal. Aquesta és la buena dirección per sortir de la crisi… i entrar en una altra de la que mai en sortiran. Tot plegat sembla un conte del segle XVI, dels temps de la Inquisició. El qui també ha tret pit avui ha estat Duran i Lleida. El geni de la llàntia de la democristiandat ha tornat a amenaçar amb aigualir la proposta de referèndum intern del 14 de juny, el que teòricament hauria de decidir si UDC s’adhereix o no a la via independentista i que la cúpula tracta de driblar com sigui, malgrat la insistència dels signants d’un manifest per una pregunta clara que ha rebut un miler d’adhesions de la militància. Sembla ser que demà tindrem notícia de la dita pregunta i se’ns desvetllarà la formulació final, si és que al final s’avenen a preguntar alguna cosa. Vergonya els hauria de fer d’estar encara així a menys de 117 dies del 27S.
I mentre el rellotge corre i ens barallem per minúcies, el Tribunal Constitucional segueix, implacable, la destrucció sistemàtica de qualsevol intent de construcció nacional catalana. Avui s’ha tombat el famós impost català als dipòsits bancaris. I així anar badant mentre ens fan empassar el puré. Obrin els ulls i agafin amb nosaltres l’entrada cap a l’autopista de la llibertat el setembre.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
