Felicitats a la Guàrdia Civil per trobar i incautar 1.300.000 cartells a favor del referèndum, aquesta vegada molts de la CUP. Uau! Quin gran treball, quina defensa més digna de la democràcia, incauta cartells d’una campanya electoral en plena campanya electoral! A l’Estat porten dies vantant-se d’aquesta increïble gesta de requisar cartells i més avui que esclatava l’eufòria quan s’ha trobat aquest botí tant numèricament gros. La gesta és només comparable a l’heroïcitat de la reconquesta de l’illa del Perejil, on les úniques damnificades van ser unes ovelles espantades.
Però les urnes i les paperetes segueixen sense aparèixer. Ningú no sap on són, i cada vegada som més els qui creiem que el material ara mateix es troba fora de l’Estat. Aquesta és l’única manera d’evtar que una xivatada d’algun talp deixi al descobert la localització de les armes de destrucció massiva dels catalans: les urnes. Com es pensen sinó que s’estan trobant tants cartells? Xivatades. Algú molt probablement de dins que emet una alerta i aleshores la Guàrdia Civil es persona i incauta. No descobrim res, és un clàssic des de fa molts segles. Els delators, els infiltrats, els esquirols… tota una espècie de gent que es dedica a l’art de la torpedinació i el sabotatge, amb més o menys sort. És per això que si no han aparegut les urnes ni les paeretes, és que potser són a l’estranger, o en alguna masia recòndita d’algun indret desconegut de Catalunya. Vés a saber, algun dia algú ens revelarà els secrets més ben guardats de Puigdemont.
Tota aquesta campanya està destinada a evitar que Catalunya posi les urnes i, en cas que es posin, afeblir la participació. Això només es pot fer espantant com fan als indecisos i als del No que estaven disposats, fins fa un mes, a anar tant sí com no a les urnes. I ho estan aconseguint, però no sabem si al ritmes que esperaven. A 14 dies de la votació, una enquesta de l’ARA afirma que el referèndum d’autodeterminació comptaria segur amb un 51% de participació, un 9% més de gent que probablement també hi anirien, i un 9,5% més que encara no ho saben, o no contesten. O sigui, que s’ho estan rumiant. Per tant, el rotatiu català situa al voltant del 60% la participació l’1O. Déu n’hi do. La xifra ha baixat una mica respecte la darrera enquesta pel cantó d’indecisos i gent del No. Perquè els del Sí cada vegada són més i més convençuts. Aquesta és l’altra cara de la moneda de l’enquesta, si li podem dir “altra cara”.
Segons el total del cens electoral, un 44,1% de votants optarien pel Sí, mentre que un 38,1% dirien que No. La resta, vots blancs o abstencions, que ja saben que no comptarien. La xifra és millor que la de l’enquesta del 22 de juliol (41,9% de Sí per 37,8% de No). I si agafem les dades del 51% de persones que havien dit que segur que anirien a votar, la independència s’imposa amb absoluta claredat amb un 69,9% de vots respecte el 14,3% de No (15,8% la resta). La xifra és millor que la del mes de juliol, on el Sí guanyava 66,5% a 18,5%. Segurament, com dèiem al principi, aquí hi deu influir el descens de la participació de les persones que estan absolutament determinades a votar que No o els dubtosos.
Al carrer, la lluita continua. De fet, segurament si això surt bé serà gràcies a l’audàcia del Govern, però també per la lluita al carrer. Ahir vèiem l’apoteosi amb els alcaldes, avui hem vist com des de Madrid (ahir també a Euskadi) s’han escenificat actes de suport al referèndum promoguts per les classes més populars i revolucionàries. Sí, no esperin trobar-se els dirigents de Podemos en coses així, correcte. Al carrer també trobaran com s’han multiplicat les identificacions a militants de partits independentistes, i també les denúncies, per haver penjat propaganda electoral en plena campanya electoral. És el trist i galdós paper que està fent la Guàrdia Urbana dels municipis en tot aquest afer. Des del Govern, Oriol Junqueras ha anunciat que recorrerà la decisió del Ministeri d’intervenir els comptes de la Generalitat, ja publicada al BOE.
I, tornant a l’altra banda del mur… la Festa de la Rosa del PSOE català. En el seu míting, el guest star Pedro Sánchez ha avalat l’estratègia de repressió del PP, la qual òbviament hagués estat impossible de fer sense el suport del principal partit de l’oposició. Miquel Iceta reblava el clau parlant dels socialistes que havien mort durant la Guerra Civil defensant la democràcia, i els càrrecs del partit seguien atiant les queixes per les suposades agressions als alcaldes del PSC, que encara ningú ha documentat. Núria Marín i d’altres, segueixen embrutant dient que Puigdemont va demanar increpar els alcaldes del PSC, però la veritat és que només va demanar interpel·lar-los, una cosa que va amb el càrrec. La veritat sigui dita és que feia vergonya aliena sentir el cinisme del primer secretari defensant els socialistes del 1936 per justificar una repressió antidemocràtica a la democràcia del 2017. Que no ho veu que s’ha tornat còmplice dels botxins que van assassinar els seus avis?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
