CiU ja és història. La federació de Convergència i Unió s’ha trencat, s’ha acabat, i ara CDC i UDC seguiran els seus camins com dos partits absolutament independents. Era una condició imprescindible perquè el procés d’independència catalana fos creïble i tirés endavant. Aquest era l’últim pas per poder optar a fer un referèndum ‘de facto’ el 27-S i per poder optar a una majoria absoluta netament independentista, que tot el món podrà entendre.
Després que ERC s’hagi convertit en un sòlid i estable partit d’esquerres prioritzant el discurs nacional, i que l’esquerra alternativa mitjançant la CUP hagi descartat diluir-se en una coalició que prioritzi fugir d’estudi en la qüestió nacional per també prioritzar la independència, el centre-dreta també tindrà un representant nítidament independentista. Cap persona que vulgui veure la bandera catalana a la seu de les Nacions Unides no tindrà excusa: el 27-S ha de votar CDC, ERC o la CUP. Tots són 100% independentistes i cobreixen tot l’espectre ideològic.
Convergència ha trigat tres anys a fer aquest pas, des que el 2012 va decidir començar a aparcar el món autonomista per remar cap a un referèndum d’autodeterminació. De 62 diputats va passar a tenir-ne 50, i ara les enquestes situen la formació amb entre 30 i 40. Tot, per la indefinició d’Unió i la trampa de Duran de fer la traveta endarrerint el posicionament del seu partit per acabar fent descarrilar la idea d’independència, però també pel tacticisme polític convergent d’evitar un trencament. A la fi, el partit d’Artur Mas ha fet el pas, ha estat valent, tres anys tard, però no massa tard. A cent-un dies per les eleccions del 27 de setembre, el gest arriba just a temps per contribuir decisivament en la maximització del votant independentista.
La setmana frenètica en la política catalana que hem viscut, que ha de venir seguida de la concreció d’un full de ruta independentista entre les tres forces, és gairebé tan important com les mateixes eleccions, o com a mínim és la sensació a hores d’ara. La transcendència del final de CiU és tan gran que són incomptables les preguntes que es generen de l’anunci, que ha fet aquest dijous Josep Rull.
Es presentarà Unió per separat a les eleccions? Hi haurà un transvasament massiu de militants d’UDC i de càrrecs electes cap a CDC? Què faran els crítics d’Unió? Començaran a rebentar governs municipals o bé hi haurà bloqueig per formar majories als consells comarcals i diputacions provincials, tot i que els de Duran han garantit estabilitat com a mínim al Parlament? Qui pagarà el deute escandalós dels democristians, i la part corresponent a CiU? Hi haurà batalla judicial per gestionar el divorci? I… Si Duran decideix deixar-ho córrer i dimitir, encara hi hauria marge per reprendre la federació, si hi hagués un pronunciament independentista del partit de Carrasco i Formiguera? Tots són interrogants sense resposta excepte l’últim: Rull ha dit que el trencament és irreversible. Com a mínim a hores d’ara.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
