Portem una setmana parlant de CiU. L’esforç s’ho val doncs la conclusió ha estat el trencament d’una aliança que ha durat 37 anys i l’inici d’una nova etapa en el primer partit de Catalunya. Avui el president Mas i Duran i Lleida han certificat la fi de la federació en una trobada cordial de comiat a Palau.
Qui ha estat el protagonista avui però, ha estat Oriol Junqueras. El líder d’Esquerra Republicana ha plantejat avui en un article al Diari ARA la renúncia a les sigles històriques d’ERC per perpetrar una ‘Aliança per la República Catalana’ de cara al 27S. Junqueras ha explicat que el que pretén és que el partit esdevingui una espècie de ròtula entre l’espai que representa CDC i el de Barcelona en Comú (els darrers als qui vol atraure cap a postures independentistes). L’objectiu, és el de confeccionar un govern de concentració nacional el 28S amb la resta de forces independentistes per proclamar la independència, una opció que ja havia plantejat anteriorment.
La pregunta és: Per què avui? Fa més d’una setmana que el president Mas anuncia que demà presentarà a Molins de Rei la ‘llista del president’, que ja veurem quin nom rep finalment i amb qui compta. Potser només donarà alguns detalls, però la idea és fer una llista de CDC amb gent de l’entorn crític d’UDC i personalitats de la societat civil, properes i no tant properes. Oriol Junqueras s’ha avançat un dia a Mas, en un moviment que per alguns s’ha qualificat d’oportunista, mentre que d’altres han dit que ara subscriu (que copia, vaja) el que Mas plantejava a la conferència del mes de desembre.
El president d’ERC no copia exactament la proposta de Mas del mes de desembre. De fet, ERC persisteix en la idea de concórrer amb una llista separada de CDC i de la CUP, la principal novetat de la qual és la renúncia de les sigles tradicionals. Junqueras intenta reparar alguns errors del passat seguint la seva línia, tal i com també fa la CUP. Aleshores a ERC se la va acusar de partidisme quan Mas era capaç de renunciar a unes sigles –molt desgastades i avui gairebé extintes, recordem-ho- mentre que els republicans s’entestaven a mantenir la marca “ERC” que van anar desgastant durant aquell període.
Durant aquests mesos, els republicans han anat recuperant poc a poc el pols, malgrat que les coses ja no són el que eren. L’estratègia d’ERC es va torçar el 9N i des d’aleshores la situació s’ha polaritzat en dos extrems: d’una banda un Artur Mas que ha tornat a agafar el timó dels mitjans i els tertulians més influents, mitjançant els quals ha pogut anar llençant les consignes que li han interessat a la societat tornant a estirar del fil messiànic de la presidència, mentre que a l’altre costat la CUP ha agafat tanta volada gràcies a l’excel·lent gestió del 9N, que votants potencials d’ERC han marxat a la CUP, que també es presentarà com el dic de contenció per les forces espanyolistes de l’àmbit que sigui capaç d’articular Podemos Catalunya. A Esquerra, doncs, li han marxat tant votants cap a la CUP com cap a CiU, que havia millorat a les enquestes. Ja veurem què diuen ara amb la federació finida.
ERC ha quedat al camí del mig. Un dels pitjors llocs on es pot estar perquè corres el perill de quedar en terra de ningú. És per això que Junqueras ha buscat amb aquest cop d’efecte intentar recuperar espai com a partit independentista d’esquerres. Aquest anunci ha vingut acompanyat del gest d'Alfred Bosch, que s'ha tornat a fer militant (avalat per Junqueras i Portabella), condició a la qual havia renunciat quan es va posar al capdavant de Barcelona Decideix. Així, amb la força que els republicans han generat a les eleccions municipals, es presentarà amb prou poder com per plantar cara a l’amenaça d’una possible Catalunya en Comú, o un Ciutadans a l’alça, i afrontar el cara a cara amb Mas pel lideratge del país i del procés. Res gaire diferent del que farà el president des de l’espectre del centre-dreta. La pròpia CUP ha aplaudit el cert canvi de rumb d’ERC i ambdós líders s’han emplaçat a buscar una aliança independentista des de les esquerres. Lluís Llach, afí a ERC, ha llençat també la seva benedicció des de twitter on s’ha mostrat satisfet pel fet que ara tot l’espectre ideològic del país estigui cobert per partits independentistes.
Ja no hi ha excusa per no votar independència, siguin de la ideologia que siguin. Tindran tres candidatures que representaran tota la gamma ideològica del país des del sobiranisme, l’única aposta rupturista i de futur. Demà, la resposta de Mas.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
