Si hi ha una llista que partirà amb avantatge el 27S, aquesta és la que inclou el president de la Generalitat. I si hi ha un candidat (si al final ho acaba essent) que ho estigui fent bé per sobre de la resta, aquest és Artur Mas. Per tant, la llista que presenti CDC pel 27S, serà l’aposta pel cavall guanyador, si al president no se li torcen les coses, o comet alguna errada majúscula.
Des de l’encert del 9N, i la victòria mediàtica amb el debat de la llista unitària, el president Mas ha estat estratègicament perfecte. I més, aquesta setmana que per fi s’ha tret la cúpula d’Unió Democràtica (en Duran) de sobre. Ara ningú, ni tant sols ERC, pot posar en Duran com a excusa per no pactar o acceptar una llista unitària amb CDC.
Un Mas en plena forma i amb molta confiança ha fet un altre cop d’efecte que ha inquietat els seus adversaris: el president de la Generalitat torna a posar l’opció sobre la taula de deixar el lideratge de la llista de CDC per cedir-lo a representants de la societat civil. S’entén, gent d’especial rellevància d’Òmnium i l’ANC. A qui no li passa pel cap, sota aquest pretext, tornar a somiar en una candidatura unitària per la independència?
Segurament reobrir aquest debat és perjudicial (per la negativa d’ERC i CUP, i el pacte que van subscriure per concórrer separats CDC i ERC), però el president fa el que ha de fer per guanyar les eleccions: guanyar el debat de les idees als mitjans i convèncer la població amb una proposta de país trencadora. Perquè aquí, no només hi ha una lluita per una majoria independentista, sinó una lluita igualment legítima per l’hegemonia. On està escrit que ha de ser Mas el proper president? Per què no Junqueras? I perquè no el candidat que esculli la CUP? Cadascú jugarà les seves cartes, però el president sempre partirà amb avantatge.
Mas ha traslladat el debat sobretot a l’ANC que fa temps que dubta sobre aquesta qüestió. L’Assemblea hauria de fer un canvi ràpid d’estatuts, perquè ara només es contempla la possibilitat “remota” de concórrer a uns comicis. L’entitat també sospesa que a la llista de Mas hi vagin Carme Forcadell, Vila d’Abadal i Muriel Casals (deixant la presidència d’Òmnium), per evitar més divisions a l’entitat a raó d’aquest tema. Mas ha tornat a sacsejar el món sobiranista, i ERC ha respost amb un punt de gelosia insinuant que el líder de CDC no es pot apropiar de les entitats de la societat civil, i que el partit republicà ja ha dit que donarà suport a les accions que Ara és l’Hora té programades. Passi el que passi, passarà ràpid perquè el temps s’esgota.
A l’altre bàndol, Ciutadans ja ha insinuat que Inés Arrimadas podria ser la candidata del partit a la presidència de la Generalitat (i Albert Rivera es presentaria per Espanya), un rumor que fa temps que circula. ICV, mai millor dit, ha intentat prendre la iniciativa en aquesta espècie de coalició on hi hauria d’haver BComú, Podemos, Procés Constituent i la pròpia ICV, proposant un nom de coalició: “Ara Catalunya”. Els recels de la resta de socis no s’han fet esperar. Els ecosocialistes ho tindran complicat per esdevenir protagonistes d’aquesta coalició.
I mentrestant, el sector oficial d'UDC ha decidit llençar-se a la piscina i concórrer en solitari a les eleccions del 27S. Els crítics aniran amb el president.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
