Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Fora de joc generalitzat

|

- Publicitat -

Radicalitat política. Trencament. Cop d’efecte. Confusió. Honestedat. Falsa modèstia. Generositat. Tacticisme encobert. Tantes persones, tantes reaccions a la proposta d’Artur Mas. Després de la dissolució de CiU i del cop de porta de la CUP a Procés Constituent aquesta setmana, tothom tenia coll avall que hi hauria tres candidatures netament independentistes: CDC, ERC i CUP.

No obstant això, aquesta setmana tan clau ha acabat amb una altra bomba: Mas, una vegada més, ha deixat tothom en fora de joc. Començant, com sempre, pels periodistes, que en un principi no van encertar ni el dia en què el president faria el transcendental discurs. Per sobre de tot, van donar per fet que presentaria la seva llista, i fins i tot l’exdirector de La Vanguardia, Pepe Antich, ja especulava amb noms. Tots els rumors a la bassa.

Publicitat

En qualsevol cas, Mas torna a obrir la porta a una llista suprapartidista, però aquesta vegada encapçalada per la societat civil. Això ha desfermat multitud d’opinions entre els tertulians diversos i les xarxes socials. De fet, la idea suma si fa no fa tants partidaris com detractors. Ara la pilota és a la teulada de l’ANC, Òmnium i AMI, i ningú és capaç de descartar que acceptin la proposta, perquè com a mínim no ho han refusat d’entrada, tot plegat els ha agafat a contrapeu. Ara bé, igual que en el debat obert a tots els espais de discussió de la societat, no hi haurà unanimitat i, tenint en compte que aquestes entitats contenen gent que milita a partits que no són CDC, és ben difícil que Mas se’n surti amb la proposta.

Algú dirà que ell és el primer que veu impossible que tingui acceptació però que l’únic que busca és escenificar la cerca de la unitat, la voluntat de deixar els partits de banda i reforçar la seva imatge. És ben possible. Tanmateix, no és vàlid l’argument que donen alguns per rebutjar la idea dient que són els partits els qui han d’encapçalar el procés ara i que no té cap sentit passar la patata calenta a la societat civil. Per què no? Ada Colau va presentar una candidatura “del poble” per l’alcaldia de Barcelona i ningú hauria dit que guanyaria quan la va presentar. La gent s’hi ha bolcat. A més, les crides a una renovació i apropament dels partits a la gent són constants, a banda del clam perquè s’acabin els lideratges personalistes –Mas diu que no té per què encapçalar la llista. Com deia el Dietari ahir, hi ha un punt de gelosia d’alguns.

D’altres diuen que no tindria cap lògica que les entitats només donessin suport a un partit –tot i que la qüestió és que seria el partit qui se sumaria a una llista de les entitats. En aquest sentit, Lluís Llach ha proposat que es mantinguin les tres llistes independentistes però que siguin totes encapçalades per la societat civil, i que les tres portin la marca ‘Ara és l’Hora’. El cantautor proposa Carles Viver i Pi-Sunyer com a cap de llista d’una candidatura suportada per CDC, Carme Forcadell en una amb ERC, i Antonio Baños en una amb la CUP. Opinions per a tots els gustos.

Sigui com sigui, Mas torna a tenir la iniciativa i és qui torna a donar més la sensació de ganes d’unitat i de ser conscient de la transcendència del 27-S –després d’haver dinamitat CiU també-, mentre ERC es perd en un apropament al marasme de sigles que inclouen Podem, Guanyem, BCN en comú… El més evident, però, és que a 99 dies pel 27-S, les candidatures s’haurien de tancar ja i les discussions no s’haurien d’allargar gens si la independència vol sumar. Cal aprendre dels errors. 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut