L’actualitat d’aquests dies sembla un déjà vu, una segona part, un remake un pèl descafeïnat del culebrot que vam viure la tardor passada després del 9-N. La fràgil unitat torna a ensopegar i ara no estan a l’ull de l’huracà els partits, sinó les entitats. De fet, en el fons ja ho estaven la tardor passada i van ser incapaces de posar seny a tot plegat. Ara estan a la mateixa bifurcació i l’ANC ja té el veredicte: fer una consulta entre els afiliats per preguntar si l’entitat ha d’involucrar-se en el 27-S presentant-se d’alguna manera. Ho van decidir aquest divendres a mitjanit, just en el mateix moment que Alexis Tsipras cridava als grecs també a un referèndum el proper cap de setmana per acceptar o rebutjar el pla de rescat de la UE. Nova política i participació al poder! En tot cas, no se sap si Òmnium també s’apuntarà a fer una consulta.
La pregunta per la consulta que se celebrarà la setmana vinent és: “Vols que l'ANC busqui les complicitats necessàries amb altres entitats i forces polítiques per impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, per garantir el caràcter plebiscitari del 27-S que ens porti a la independència de Catalunya?” Què s’ha d’entendre d’això? Que si surt el Sí, l’Assemblea treballarà per forjar una candidatura amb altres entitats i partits forçosament, se suposa, tot i que el concepte 'proposta electoral' en lloc de 'llista electoral' sembla un eufemisme per cobrir-se les espatlles si no ho aconseguissin. Si surt el No, CDC, ERC i CUP es presentaran en solitari. S’allargassa tot plegat encara una mica més. Torna l’efecte xiclet, així que la primera reflexió al respecte és que tot s’ha d’esclarir com més ràpid millor, perquè cada dia que passa, hi ha més gent desgastada.
La segona és clara: és un debat que ja fa certa mandra, però s’ha de prendre alguna decisió al respecte. El 27-S havia de ser un referèndum, és a dir, s’havia d’emular el 9N de forma legal i vinculant. Per ser com més nítids millor, hi hauria d’haver tres candidatures: la del No, la del Sí-No, i la del Sí-Sí. Els del No evidentment no facilitaran la clarificació i van per separat, però els del Sí-No estan a punt de tancar una llista unitària, és a dir, encara que ho neguin, són els que més estan ajudant a clarificar el caràcter plebiscitari dels propers comicis. Per què no fan pinya d’una vegada per totes els del Sí-Sí? I si ho encapçala la societat civil i deixem sense arguments el bloc Podemos, que té com a únic punt del programa titllar Mas de màfia i anar en contra de l’austeritat?
La pregunta és: si surt Sí a la consulta de l’ANC, com és de preveure, baixarà ERC del burro? La CUP també ho hauria de fer, per anar bé. Sense això, hi haurà un bloqueig perquè no es podrà executar òptimament la voluntat dels afilitats a l'Assemblea. I la mala maror serà irrespirable.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
