Opinió amb independència. Dimarts, 17 d'octubre de 2017 09:59 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dimarts, 30.6.2015. 20:12 h

El Procés, a un pas de l'abisme

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 8 vots )
valorar_carregant carregant

El compromís secret que Mas hauria trencat
El compromís secret que Mas hauria trencat

Comparteix







Etiquetes

Avui ha aparegut, com un bolet, un misteriós annex a l’acord del 27 de setembre, que s’havia mantingut en secret. L’ha tret El Periódico, la qual cosa fa pensar que podria ser una filtració interessada d’algun partit (en defensa pròpia?) que potser s’ha vist atacat en els darrers dies. Fins ben entrat el migdia que TV3 li ha donat el certificat d’autenticitat, pocs s’havien atrevit a esmentar-lo. I no hi ha per menys. L’esmentat annex especifica amb claredat que les entitats es mantindrien al marge de les lluites electoralistes i, només en el supòsit d’entrar en el joc, ho farien repartint-se en totes les llistes independentistes que hi haguessin en aquell moment (ara mateix, 3).
 

Avui per fi hem sentit algú de la CUP parlar sobre el tema. Quim Arrufat s’ha pronunciat a TV3 i ha dirigit unes quantes crítiques al president. Bàsicament li ha retret que tregui aquest debat sobre la llista unitària una altra vegada, entorpint així el procés que ja estava encarat de les plebiscitàries amb l’objectiu principal de negociar els punts d’acord per presentar-se i la unitat d’acció a partir del 28S. D’alguna manera, també ha reclamat que es deixi de fer pressió amb la llista unitària, i s’ha llegit entre línies un cert suport al partit d’Oriol Junqueras, que és el qui pateix la pressió.
 

L’altre dia, en Guifré es preguntava si ERC baixaria del burro si guanya el ‘Sí’ a la consulta de l’ANC. Baixarà de l’altre burro CDC en cas de 'No'? Sembla que contra més pressió es fa, menys ganes té ERC de fer cap llista unitària. I menys si en molts casos es demana amb ganes de colar-los l’etiqueta de ‘traïdors’ per no voler la unitat abans de perdre les eleccions, i així tenir ja un culpable. Si intentem mirar-nos-ho tot amb vista d’ocell, ens hauríem de preguntar: De veritat el procés depèn només de la possibilitat que ERC vagi a la llista transversal? I, veient el canvi de paradigma d’ençà el Nadal, ERC s’hauria de replantejar l’estratègia? Veiem, a grans trets, alguns elements clau que tenim sobre la taula i, sobretot, el que ha fet punxar cada partit:
 

CDC: l’obsessió feta dogma de la llista única. Por?
 

-Mas trenca el primer pacte per fer un referèndum sí o sí a risc d’un Estat enfurismat, però el substitueix per una consulta participativa descafeïnada el 9N, que aplega 2,3 milions de persones. Això descol·loca a tothom excepte la CUP.
 

-El president fa una proposta de llista unitària en una conferència brillant i exposant un pla per fer la independència en 18 mesos il·lusionador. ERC el rebutja, i Mas comet l’error de perdre l’oportunitat per convocar eleccions, unes eleccions amb la victòria en aquell moment assegurada, malgrat no tenir full de ruta.
 

-Durant el vodevil de Nadal, el president s’acull a la proposta de la societat civil d’anar amb llistes separades, però exigeix aglutinar només ell la societat civil. Posa unes condicions a ERC que els republicans accepten, però a CiU no en tenen prou. La pressió contra ERC a tots nivells ja és excessiva i Junqueras es tanca en banda. Finalment, l’acord in extremis del 27S salva la papereta dels líders i les entitats.
 

-A Molins de Rei, Mas torna a reobrir un debat que ja havia quedat tancat i superat (excepte en l’òrbita de tertulians convergents que han intentat mantenir la flama encesa). Tot sembla una ocurrència del president, perquè CDC no havia estat informada prèviament, i els caps de la societat civil només havien estat previnguts per telèfon hores abans. Això desemboca en una situació caòtica en el sí de les entitats, i torna a desencadenar el frontisme independentista a tres mesos d’aquestes eleccions. Què pretén el president? No ho veu clar? Té por?
 

-CDC no ha acabat d’abandonar mai aquella rèmora pujolista d’intentar confondre Catalunya amb CiU. Aquesta espècie de messianisme, i de buscar una èpica o heroïcitat que no havia caracteritzat a aquest partit d’ordre, entorpeix l’entesa amb d’altres forces, i crea reticències diverses.
 

ERC: mala digestió d’una possible estratègia errònia?
 

-ERC, com CDC, mantenen una pugna paral·lela a la lluita per la independència: la lluita per l’hegemonia del país, i aquesta idea condiciona tota entesa a ERC.
 

-ERC pretén aglutinar tot un sector de l’esquerra avui independentista, però que no votaria una llista amb Mas al capdavant: socialistes desencantats, i socialistes escindits principalment. Fa un any, això donava 39 escons al partit de Junqueras, però avui les enquestes la situen entre els 20 i els 27. L’aparició de Podemos es menja l’àmbit de creixement d’ERC, com a Barcelona. Molts socialistes desencantats comencen a sentir-se seduïts per la força espanyolista. Aquesta estratègia de maximitzar vots mitjançant l’espai centre-esquerra sembla a priori òptim, però les darreres enquestes indiquen una baixada i un estancament d’ERC, i reclamen un revulsiu per revifar el procés. De fet, fent un cop d’ull al que fan els altres, els unionistes anti independència (PP-C’s-PSC) aniran per separat, però els unionistes populistes aniran junts, i les enquestes els atorguen 3-4 diputats com a premi a la suma. Uns diputats que no ens sobren. Ells, a més, han sabut vendre’s millor.
 

-A Barcelona, BComú aconsegueix carregar-se la primera volta de les plebiscitàries, i converteix les eleccions en un duel Colau-Trias, que s’endú la primera. ERC decideix intentar neutralitzar el populisme votant la investidura de Colau, però al Parlament, Podemos és lliure i no depèn de cap força que la pugui arrossegar cap a posicions independentistes. Iglesias no retornarà el gest. Espanya s’hi juga massa i el Cavall de Troia és a casa nostra esperant la posta de sol.
 

-CDC es carrega UDC. Aquest era un dels arguments principals dels republicans per no pactar una llista unitària. Ara podria fer-ho.
 

-El problema més greu per a una possible entesa, són els sectors anomenats ‘tripartidistes’, els sectors que dintre d’Esquerra (un partit construït des de sempre en base a moltes sensibilitats dins l’esquerra), militen en el rebuig a Mas, i ja es van carregar el partit en el congrés de 2008. Acostumen a ser càrrecs intermedis que exerceixen la seva influència. Aquesta és la cara obscura d’ERC, una cara que s’hauria d’haver tapat almenys fins la independència, des del 19 de desembre de 2012. Alguns periodistes han afirmat que Junqueras havia acceptat una primera proposta de llista unitària amb Germà Bel al capdavant, però que aquests sectors esquerranosos se la van carregar.
 

Si Junqueras aspirava fa un any a ser president -totalment legítim-, ja se'n pot anar oblidant perquè ERC podria arribar a caure a la quarta posició al Parlament. El president republicà ha de pensar si pren una decisió històrica i la més generosa de totes les que s'han proposat durant el procés, o se la juga a potser quedar quart i sumar per separat o no sumar. És per això que la pressió vers ERC és màxima. El problema, és que no hi ha cap ciència que digui que una opció és millor que l’altra i és per aquesta raó que reobrir un debat que havia quedat resolt, és, al meu entendre, una manca de responsabilitat per part del president. Segurament Mas no va calcular l’efecte que podia tenir la seva proposta, i no recorda què va passar al Nadal. Menys convencerà a ERC si en aquest cas, no respecta el misteriós annex (per què ANC i Òmnium ens l’han amagat?).
 

Suma ERC més del que té concorrent per separat? De moment sembla que no gaire. Resta? Sembla que tampoc. La CUP, en canvi, sumaria 8-9 escons de més. Junqueras segueix creient que també, i és respectable, perquè les enquestes fallen i no hi ha cap teoria científica sobre tipologies de llistes. Només opinions per a tots els gustos.
 

En qualsevol cas, totes les postures siguin les d’un 50% de l’independentisme, o les de l’altre 50%, són absolutament respectables, i és injust que uns criminalitzin als altres de no pensar com ells, i viceversa. Amb el foc obert, l’olla bullint, twitter cremant i l’independentisme dividit, el Procés, sense que ens n'adonem, camina cap a l'abisme, mentre ens perdem altre cop en el frontisme exagerat. Els socis de l’ANC tindran aquest divendres i dissabte la difícil missió de respondre al president, i després, com va passar a UDC, la direcció tindrà el difícil encàrrec d’interpretar-la.

 

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

 


lectures 2993 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
Unitari fletxa Cambrils
30 de juny de 2015, 22.16 h

Com que 50% i 50%. La llista unitària té el suport de més del 95% dels votants independentistes, inclosos els d'ERC. Alguns potser votaran la llista d'ERC separada, però no hi estan d'acord, i si provoquen la derrota de la independència la direcció d'ERC no sabrà on amargar-se. La derrota tindrà nom i cognom: ORIOL JUNQUERES, fins i tot si es cosa de gent del seu partit, quina mena de líder no sap imposar una cosa amb tant suport popular?


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 11

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.