Òmnium fa el primer pas, ERC insinua el 'Sí', i el 96% dels 11.239 associats de l'ANC que han votat donen el 'Sí', una resposta claríssima, tal i com reclamava el president, Jordi Sánchez -que ha avisat que no formarà part de cap llista. Falten comptar les 5.000 paperetes electròniques, però el 'Sí' està assegurat. Ara caldrà interpretar les resposta, però segur que seguiran la corrent favorable a la unitat que s'està creant. Excel·lent. Dubto que Oriol Junqueras hagi llegit mai El Dietari del Procés, però està clar que se n’ha adonat que aquest demanava una reflexió i un canvi en l’estratègia. S’ho preguntava l’altre dia en Guifré (“Si surt el 'Sí', baixarà ERC del burro?”), uns dies després jo també li suggeria un canvi a través d’un seqüència lògica de fets i un canvi de paradigma. Principalment el que ha passat és que la confluència de llistes a les municipals ha catapultat l’aliança populista Podemos-ICV, i per altra banda, s’ha produït el llargament anunciat i esperat trencament entre CDC i UDC. ERC ja no aportava res de més a les eleccions, i ara ja no tenia més excuses per seguir defensant una proposició de concurrència a les plebiscitàries del tot legítima, per altra banda.
Després de la proposta que va fer el president republicà, Òmnium ha estat la primera a moure fitxa, responent a la crida del president Mas a Molins de Rei. Muriel Casals diu que la seva entitat defensarà una llista civil amb personalitats i amb polítics que no estiguin en actiu. Una proposta mixta a la que ERC ja ha dit, sense esperar gaire, que està oberta a parlar-ne. La gent fa tres dies que ha cessat les hostilitats, i sembla que els astres comencen a conjuminar-se perquè hi hagi una alineació independentista on siguin les entitats les que agafin el disputat i sofert timó d’aquesta nau, ara que es comença a intuir la silueta de l’illa d’Ítaca a l’horitzó. Prudència, perquè tot es pot tornar a estroncar.
La CUP ha dit que no investirà Mas, i l’AMI –que segurament escollirà Carles Puigdemont com a president-, va dir ahir que farà el que suggereixin Omnium i ANC. Sobre la CUP començarà a caure tota la pressió que no ha tingut fins ara, en funció de l'actitud que adopti. Les entitats tornen a rescatar la política, i l’enemic torna a posar-se nerviós.
Els primers a posar-se nerviosos són els principals adversaris del procés sobiranista: els socis de la confluència Podemos-ICV. Dolors Camats ha tornat a fer unes declaracions polèmiques de cap de setmana. Ha qualificat de “trampa i estafa democràtica” les plebiscitàries i ha tornat a dir que necessitem un “referèndum”. Molt bé, i què hem estat fent aquests darrers tres anys? Responguin amb l’improperi que creguin convenient. El cap de files d’EUiA, Joan Josep Nuet ha dit que necessitem avançar cap a una “República Catalana”. Llàstima que s’equivoca de coalició. Les declaracions que ens han agradat més, però, són les següents de Camats: “Ningú farà fora ICV de la defensa de la sobirania, ni un president acorralat ni per una esquerra que prioritza la llibertat a la justícia”.
Cras error. En primer lloc, els primers a autoexpulsar-se de la nau, van ser ells mateixos amb l’estranya proposta d’una sobirania catalana dins l’espanyola (?). L’error gros és quan es refereix a ERC (i per extensió la CUP), quan diu que “prioritza la llibertat abans que la justícia”. Dolors Camats sap sobradament que la justícia no podrà fer-se sense prèvia llibertat, per això lluiten per fer fora el PP de les institucions, i per això els seus avantpassats polítics van fer oposició a la dictadura franquista. Quina classe de justícia hi havia sota el règim de Franco? El garrot vil? El fusell? La censura? Va, home va! Vagi-se’n a l'escola a explicar contes de fades! L’altre enervat del dia ha estat Miquel Iceta, que ha ironitzat amb la proposta de llista sense Mas ni Junqueras al capdavant: “pel que han fet, millor que no hi siguin”. I després, Ramon Espadaler, que ha criticat els partidaris de la “independència exprés”. Vaja, jo diria que després de 300 anys podríem dir que ens ho hem pres amb certa calma, no? La darrera, Inés Arrimadas, la que serà candidata de Ciutadans a Catalunya, i una cara bonica amable, que ha repetit com un lloro que “Mas està sol”. Arrimadas m’agrada molt, li ho tornarem a preguntar el 12 de setembre.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
