Ens trobem en una situació motivadora i il·lusionadora que era impensable fa un mes. Ara entrem en una fase crítica que requerirà de contactes ben discrets com el que han tingut avui Mas i David Fernández, per tractar la proposta de llista de ruptura política de la CUP, que va fer ahir. Recordem que s’han posicionat per fer una llista unitària civil sense polítics que declari la independència i que acte seguit convoqui eleccions constituents. Aquesta proposta ha seduït fins i tot a Teresa Forcades, que darrerament va molt perduda dins el laberint que han fabricat Podemos i Iniciativa. La monja donaria suport a la llista unitària civil si és només per declarar la independència.
Tant Mas com Fernández han valorat la reunió de “correcta”. Ningú no vol parlar més del compte. Fins i tot algun periodista ha gosat preguntar si la reunió era per parlar sobre la llista unitària, al que Mas ha respost “No, per futbol”. De vegades els periodistes semblen imbècils buscant titulars obvis.
Avui hi havia sessió de control al Parlament. Aquesta s’ha tornat tensa amb les intervencions dels grups unionistes: Albert Rivera ha tret el fantasma del “corralito” grec assimilant-lo al cas català, Mas ha negat la major. Iceta ha burxat amb si Mas es presentarà o no a la reelecció. El president li ha negat la resposta. La que més s’ha sulfurat, com sempre, ha estat Alícia Sánchez-Camacho, que ha presentat un contra informe al darrer memorial de greuges del govern català. Mas li ha respost aleshores amb certa ràbia advertint-la de la paradoxa dels governs espanyols, que històricament han preferit dialogar abans amb ETA que amb Catalunya, que s’ha expressat sempre en termes democràtics. És l’eterna trampa de l’Estat espanyol: “si deixeu les armes, podrem parlar de tot”. Amb Catalunya ja deuen haver vist que no.
Fóra bo ressaltar que, mentrestant, Junqueras segueix fent proselitisme per sudamèrica. Al mateix temps, Duran i Lleida, Espadaler i Gambús es fotografiaven a Estrasburg amb Martin Schulz. Observin la contraposició d’idees: Junqueras s’entrevista amb els líders de l’esquerra obrera, mentre Duran se’n va a babejar la casta europea, la que ens vol negar la llibertat. Però Schulz, el president del Parlament europeu, no n’ha sortit airós. Avui, indesperadament, un eurodiputat flamenc del N-VA, Mark Demesmaeker, li ha cantat les quaranta, quan li ha recordat que encara estan esperant el compliment de la promesa que va fer el 2012 de fer oficial el català. Excels. Gràcies.
Per cert, mentre Duran deixava caure la baba per Europa, els crítics de la plataforma Hereus UDC 1931, han iniciat la detonació del partit: de moment han dissol les intercomarcals de les Terres de l’Ebre, el Berguedà i… Barcelona. Ull.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
