Avui ha tornat a sortir una altra enquesta que dóna la llista unitària com la única possible que sumaria per la independència. O sigui que l’opció de les llistes separades ja no és vàlida per sortir victoriosos. Jo em pregunto –mentre sostinc aquesta enquesta amb pinces, com totes- perquè no les van fer el Nadal?
Deixant de banda això, l’Assemblea de la CUP ha ratificat que només apostarà per una llista unitària civil i sense polítics. Diu que dóna de temps fins el dia 18 per arribar a un suposat acord, tot i que no pensa anar a cap “cimera-espectacle” per debatre-ho. Massa exigències. En un moment tant delicat, i després de posar la mel als llavis als catalans, ningú no entén perquè es tanquen en banda. L’oportunitat que tenim com a Nació és històrica -amb tota la profunditat del terme- i no la podem deixar passar.
Cal una mica més de predisposició i de cintura, per molt que ja s’hagi cedit en la proposta de llista unitària que defensava Mas. Això val per la CUP, però també per ERC i CDC. Les tres forces són claus per conformar aquesta aliança per la independència, però cal parlar i aconseguir que les tres se sentin còmodes, sinó tampoc sortirà bé. Això implica concessions per totes bandes, però hauríem d’intentar llegir-ho des d’un punt de vista col·lectiu, i no de derrotes individuals. Qui abandoni la unitat potser sense voler-ho abandonarà el país, i això pot ser letal. Molt de compte.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí