Avui ha saltat la notícia: Alícia Sánchez-Camacho cedeix el lideratge de la formació al Parlament de Catalunya a Xavier García Albiol, exalcalde de Badalona. Albiol, cap de llista del PPC el 27S, estarà acompanyat d'Andrea Levy, la jove i crispada tertuliana que darrerament puja com l'escuma.
Amb tot perdut a Catalunya, les enquestes situant-los com a darrera força amb un resultat paupèrrim -només per davant d'UDC-, i un C's que cada dia se'ls endú més vots; Mariano Rajoy ha decidit finalment treure tots els cavalls de la quadra i posar com a cap de llista el veritable pes pesant del partit a Catalunya: García Albiol. El temut monstre de les neus, el Goliath de la política municipal ja és aquí per acabar de decidir el sentit plebiscitari de les eleccions del 27S.
El PP fa dies que ha premut l'accelerador i es pren aquestes eleccions com un veritable plebiscit. D'aquí declaracions com les del ministre de justícia Rafael Catalá que diu que el sobiranisme “es cura viatjant i llegint”. Ah! Espectacular. L'independentisme és una malatia, com fa dècades deien dels LGTB. L'estat espanyol es menja l'ham plebiscitari i anirà a per totes. Saben què s'hi juguen. La bella i fràgil Inés Arrimadas, que ja es veia amb el monopoli de l'unionisme a Catalunya (disputat, potser amb CSQEP), haurà de combatre dins el seu propi flanc, ara, el tità popular. El gegant badaloní, de fet, ja ha enlluernat en les seves primeres declaracions públiques, amb un to agressiu: “En el moment més complicat de a Història de Catalunya, jo no faré com l'Albert Rivera que agafa els bàrtuls i marxa a Madrid perquè l'aplaudeixin”.
El discurs d'aquí no passa res, i “aquestes són unes eleccions normals” que predica la coalició Podemos-ICV, quedarà, si no ho corregeixien desplaçat. Si la campanya es polaritza en el que, de fet, és el que hauria de ser, o sigui el debat Catalunya-Espanya, els de Pablo Iglesias i Joan Herrera probablement no colliran tant com pretenien. I més si Arcadi Oliveres confessa que en aquella coalició mana ICV, i d'haver-hi entrat s'haurien vist obligats a votar contra el procés. Exigències del guió unionista, doncs. També hauran de fer front a una espècie d'escissió, “Guanyem Catalunya”, que està formada per crítics d'EUiA, Podemos i MES, i que volen fer la punyeta a 'Catalunya sí que es pot'.
Amb més de 50.000 inscrits ja a la Via Lliure d'Ara és l'Hora, i els nervis a flor de pell, enguany arribarem socarrimats a la tardor calenta. Preparin-se per viure coses excepcionals, situacions extremes que probablement mai es tornaran a repetir.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
