Antonio Baños ja és el candidat de la CUP per la 27S. “Venim a guanyar la independència, venim a desobeir a l'Estat i venim a construir un país”. La Candidatura d’Unitat Popular entoma així el repte d’eixamplar la majoria independentista des del flanc de l’esquerra alternativa, en competència directa amb ‘Catalunya sí que es pot’. Era el darrer candidat que faltava per conèixer i, segurament, un dels millors. Ara la cursa ja està llençada.
Avui també hem llegit a diversos llocs a Lluís Franco Rabell, el candidat d’Iniciativa i Podemos a les eleccions, que encara ningú no sap quan les convocarà oficialment el president Mas. Allò que ens ha cridat més l’atenció ha estat molt clarament quan ha tornat a utilitzar paral·lelismes propis del ministre Margallo per desacreditar la proposta independentista, quan la seva (?) és encara menys factible. La lectura de l’article on dèiem que Margallo menyspreava Catalunya per ser petita, es fa imprescindible després de sentir el que ha dit el candidat que amaga públicament el primer cognom: “un poble petit, difícilment podrà resistir les pressions que l’envolten”.
Franco Rabell ens ve a dir que si Grècia no se n’ha sortit tenint un Estat i un candidat tant ‘revolucionari’ com Tsipras, què coi se n’ha de sortir un Estat català. Algú li hauria de recomanar més estudi en la matèria a l’hora de fer afirmacions a la lleugera. Catalunya és un contribuent net a la Unió Europea, mentre Grècia té un deute estratosfèric –i tres rescats-, i un PIB moribund. Rebutgin qualsevol paral·lelisme amb Grècia, Irlanda, Ucraïna, Sudan… o els països petits d’aquest calat que es trobin aquests dos mesos escrits o recitats. I preguntin perquè no ens comparen amb Dinamarca, Holanda o Suïssa.
És en aquest sentit que cal fer una menció a un conseller, Andreu Mas-Colell, que possiblement no repeteixi si ‘Junts pel Sí’ guanya. El prestigiós economista ha hagut d’empassar-se per enèsima vegada avui la prepotència, les rialles i la supèrbia de l’Estat espanyol en forma de ministre Montoro. El darrer exigeix una nova retallada de 1.500 milions al conseller català, simplement per no voler maquillar –com li recomanen els experts- l’objectiu de dèficit. La supèrbia però, té un preu, i no voler reconèixer que Catalunya viu ofegada i que l’únic responsable és l’Estat espanyol, és una traïció i una imprudència per part de la força que defensarà Franco Rabell el 27S.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
