El president de la Generalitat, Artur Mas, signa oficialment la convocatòria d’eleccions aquest dilluns, 3 d’agost, data límit per poder celebrar el 27S en aquesta data. Fins llavors, els catalans no estem cridats oficialment a les urnes, però com que és una evidència, els partits ja fa setmanes que han començat la precampanya. Sobretot, des que fa uns dies ja s’han establert quines seran les confluències i els caps de llista de cada candidatura. Les estratègies de moment són molt diverses, i auguren unes properes 8 setmanes vibrants. És per això que en els propers dos articles els oferim un resum del discurs que està seguint cadascú. Avui parlem de Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP.
Junts pel Sí: La llista encapçalada per Raül Romeva està fent èmfasi en la necessitat de votar en clau plebiscitària, però hauria d’anar més enllà. Si això és com un referèndum, com a màxim exponent del Sí, la candidatura ha de començar a explicar més els beneficis de la independència i, encara més, el com es farà. De moment, com deia el Dietari en l’últim article, Junts pel Sí està evitant respondre a les provocacions d’UDC i entrar en massa baralles dialèctiques amb Catalunya Sí que es Pot. De fet, en els últims dies estan estenent-los la mà per unir-se al camí sobiranista a partir del 28 de setembre. Estan intentant aprendre de l’error de Xavier Trias en les municipals de contribuir a fer dels comicis un cara a cara CiU contra Colau. Perills? És una candidatura amb moltes veus, i si ja és difícil mantenir la disciplina en campanya als membres d’un partit, no tenir cap relliscada en aquest cas és una quimera. Per això, s’han de concentrar a explicar les bondats de la plena sobirania.
Catalunya Sí que es Pot: l’estratègia de la candidatura de Lluís Rabell és calcar el discurs d’Ada Colau en la campanya per les municipals, que la va dur a l’alcaldia. Això inclou: passar de puntetes en el tema sobiranista, i sobretot basar la campanya en la lluita contra les retallades –encara que tot un president de país, Alexis Tsipras, hagi acabat sucumbint a les polítiques de Merkel-. Aposten per disparar fort gairebé exclusivament a la llista de Junts pel Sí, recordant que Mas és el veritable presidenciable i repassant sovint el passat obscur de CiU. És una estratègia que funciona molt bé amb el contrapès de la llista adversària responent les crítiques, però de moment no és el cas i haurien de tenir un pla B.
CUP: la llista d’Antonio Baños intenta mantenir-se ferm a la línia de David Fernández. És a dir: independència, però mantenint les distàncies amb CDC i ERC, o en aquest cas amb Junts pel Sí. Deixen clar que vendran cara una investidura a Artur Mas, ja que si no ho diguessin, la fuga de vots a gent de l’esquerra alternativa decebuda cap a Catalunya Sí que es Pot seria altíssima. A més, ningú entendria per què van per separat i els independentistes que els donen suport anirien a Junts pel Sí. Reivindiquen el seu forat a l’espectre polític, i fan bé perquè arrencaran del sofà a molts abstencionistes potencials i esgarraparan vots a Podemos+ICV. Ara bé, només un perill: si prometen massa distància respecte a la llista de Romeva al seu electorat, després es poden enganxar els dits.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
