Les llistes electorals de Junts pel Sí cada vegada estan més definides. I per primera vegada, els candidats que no estaran en llocs de sortida tenen tanta o més rellevància com els que ocupen les primeres places. Són moltes les personalitats que han donat la cara per la llista encapçalada per Raül Romeva, i els noms es fan públic a comptagotes. Més que res, perquè el públic pugui anar-los assimilant de manera progressiva i els pugui degustant en packs de tres en tres. Aquesta setmana s'han conegut diversos paquets de candidats: els tres últims presidents del Parlament (De Gispert, Benach i Rigol), que precediran en la llista, a qui precediran al seu torn Miquel Calçada, Núria Picas i Empar Moliner.
A més, en algun lloc encara inconcret però a la circumscripció de Barcelona també, hi aniran Xavier Rubert de Ventós, Sílvia Bel i Jaume Cabré, a banda de Josep Maria Mainat. A Girona, Lluís Llach i l’exentrenadora de l’Uni Girona de bàsquet, Anna Caula, faran tàndem. Mentrestant, a Tarragona, el cap de llista Germà Bel tindrà com a número 2 a la filòloga Montserrat Palau; i a Lleida, Josep Maria Forné i Carmina Castellví ocuparan els dos primers llocs.
La llista és d’una complexitat molt alta, ja que a banda dels independents, CDC i ERC es reparteixen la majoria de llocs restants de sortida en una quota de 60%-40% respectivament. A la vegada, aquestes dues formacions cedeixen part dels espais a altres formacions properes, totes escissions de partits que no acabat de fer el pas: Demòcrates de Catalunya, Reagrupament, MES i Avancem.
El resultat de tot plegat serà un poti-poti multicolor en el qual els polítics han fet més sacrificis que mai –encara que hi ha qui ho consideri insuficient, s’havia vist mai el número 1 de CDC anant de 4 en una llista, un cap de files d’ERC renunciant a ser presidenciable, uns convergents amb uns només 30 llocs de sortida o uns ex-socialistes que gairebé en la seva totalitat renuncien a ser diputats?-. Amb tot, els qui més esforç fan són els personatges que, sense cap interès lucratiu ni de poder, fan el gest de donar suport actiu a la candidatura, tot arriscant les seves carreres i en alguns casos posant-se en llocs de sortida. Això comporta hipotecar-se pels propers mesos, a banda de perdre el confort de ser qui es queixa tot piulant des del sofà per ser el blanc potencial de totes les crítiques.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
