Avui Barack Obama està en boca de tothom. El seu escuet “una Espanya forta i unificada” està essent el cavall de batalla al qual s’ha muntat Espanya durant aquesta jornada. Els dirigents i la diplomàcia espanyola veuen com un gran èxit que Merkel, Cameron –el que vol fer un referèndum per sortir de la UE el 2017- i ara Obama, es postulin a favor de l’Statu Quo.
No hi ha per menys. Encara que siguin missatges de pur compromís, tot i que amb certa sinceritat per part dels europeus que mai volen un problema de més, l’Estat es pot apuntar el gol. Els esforços que hi ha dreçat no són pas pocs. En el cas que ens ocupa, l’americà, s’hi ha desplaçat el propi rei en persona. Tot això ens porta a una conclusió més que evident: el procés ja s’ha internacionalitzat i Espanya és més conscient que mai que això són eleccions plebiscitàries on s’ho juguen absolutament tot.
Perquè si tal i com especifica González en la seva carta, Rajoy, Santamaría i tota una classe de dirigents de l’elit espanyola d’ara i de sempre, “esto no se va a producir”, “la DUI es un callejón sin salida”, etcètera… perquè coi s’hi esmercen tant en obtenir aquestes declaracions dels dirigents més importants? I encara un altre interrogant: realment creuen que això influirà en el votant independentista? Que a ningú se li escapi que el votant independentista conté un factor revolucionari. Perquè la independència es fa a mode també de revolució, i sinó vagin i preguntin als de la CUP que han fet el vídeo (“Anaven lents perquè anaven lluny”) més interessant fins ara de la campanya. Segur que a algun català li tremolarà les cames quan vegi aquestes declaracions de les elits mundials? No ho crec pas. Que Obama sigui aliat o enemic ho veurem en el moment que declarem la independència, no abans.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
