En el segon dels articles dedicats a visites a mítings, dedicat a l’acte de Junts pel Sí a Badalona, la sensació és que hi ha diverses formacions que es volen apropiar de molts sectors ideològics de la societat, però cap ho pot fer amb contundència. Cap, excepte Junts pel Sí. La llista independentista va fer gala de tots els seus registres a la tercera ciutat del país, amb parlaments de membres d’ERC i CDC (Oriol Junqueras i Neus Munté), i exmilitants del PSC i ICV (Fabián Mohedano i Raül Romeva). En especial, el públic es va mostrar entusiasta quan l’exalcaldessa socialista del municipi Maite Arqué va dirigir unes paraules de suport a Junts pel Sí.
La transversalitat comparada amb qualsevol altra opció política és innegable, i això està arrossegant una quantitat de gent amb què ningú comptava. Sobretot, a places com la de Badalona, tradicional feu socialista i popular, un dels llocs on es disputen les opcions de l’independentisme d’assolir una majoria de vots i escons. L’àrea metropolitana és la que està fent una transició ara mateix cap a l’independentisme i Junts pel Sí ho va deixar en evidència amb una gentada sobiranista mai vista en el míting de campanya, depassant el miler d’assistents. Arribarà a temps la transició d’última hora?
En qualsevol cas, la il·lusió i esperança de l’audiència era màxima, sobretot pel fet de parlar del futur. Però no del futur imminent, sinó d’aquell que afectarà els que no han nascut o ho acaben de fer: “La meva filla es jubilarà el 2084”, deia Junqueras. “El futur dels nostres fills i néts seran millors en mans del qui han tingut el poder a Espanya les últimes dècades? Si la resposta és No, potser hem d’assumir la responsabilitat de ser nosaltres els que prenem aquestes decisions”, ha conclòs.
D’altra banda, els esdeveniments d’una campanya molt explosiva no s’aturen. Per exemple, l’Estat ha continuat la campanya a la recerca de pronunciaments internacionals contra la independència i aquest dijous ha aconseguit la UE. En concret, la Comissió ha dit que si un territori s’independitza d’un estat membre, passa a ser un ‘país tercer’, és a dir, fora de la Unió, i hauria de tornar a demanar l’adhesió a la Comunitat.
D’això se’n treuen tres conclusions: la primera, que si Catalunya declara la plena sobirania, la UE la reconeixerà. Més que res perquè si no ho fa, per ells continuaria sent Espanya i com a ‘regió’ espanyola, es mantindria a la Unió. Assumeixen el reconeixement, també perquè en cas contrari, no podria demanar l’adhesió a la UE. La segona, que cap dels qui han donat un cop de mà a Rajoy ha pronunciat la paraula ‘Catalunya’ o bé s’han mostrat crítics amb el procés o amb les plebiscitàries. I la tercera, que Espanya està molt nerviosa. Molt nerviosa. Tenen pànic al resultat que pugui sortir del 27-S. I això que són unes eleccions autonòmiques.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
