Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

9. No cometem el mateix error que els escocesos, si us plau!

|

- Publicitat -

Ja ha passat un any d'ençà del dia en què els escocesos van ser més sobirans que mai i van tenir un futur independent a les seves mans. Ja ha passat un any del referèndum escocès, que després d'una nit maratoniana tancava les portes a un canvi substancial al país. Ja ha passat un any de l'error escocès. Error reconegut pels mateixos habitants del nord de l'illa de la Gran Bretanya, perquè després de votar No per un 55% a 45% dels sufragis, l'última enquesta diu que la nació es decantaria pel Sí en un 53% a 44% amb un 3% d'indecisos. És per això que el SNP ha interpretat anunciant que es presentarà als comicis escocesos de l'any vinent amb un segon plebiscit al programa en uns supòsits concrets. Se'n penedeixen, però sobretot han obert els ulls a les mentides que el Regne Unit va proferir en la campanya. Massa tard, però. Que Catalunya no hagi de passar per l'amargor de veure que s'ha equivocat quan ja no hi ha marxa enrere.
 

Els líders dels tres partits grans del Regne Unit (Cameron, Miliband i Clegg representant conservadors, laboristes i liberals) prometien a una setmana del dia D que si guanyava el No donarien un autogovern a Escòcia màxim, i les tertúlies durant la nit electoral a Londres ja debatien, interpretant la promesa dels polítics, que l'estat caminava inevitablement cap al federalisme. Paper mullat. Un any després, no hi ha hagut canvis en les estructures bàsiques del regne anglo-saxó i els ciutadans ho saben. A més, ara més que mai molts votants veuen que els pronunciaments de líders internacionals contra la independència, com Margallo o Obama, eren orquestrats per David Cameron, i que mai han comprovat si les amenaces de quedar-se fora de la UE en cas de victòria del Sí es feien realitat. L'únic que han observat és que ara és Londres qui els vol arrencar de la Comunitat on ells sempre han volgut ser.
 

Publicitat

A algú li sona la música de la campanya electoral del plebiscit escocès? En efecte, és la mateixa que està sonant ara a Catalunya. Pedro Sánchez i Miquel Iceta prometen una reforma constitucional cap al federalisme, déjà-vu del “Apoyaré” de Zapatero fa dotze anys. Pablo Iglesias diu que podrem exercir el dret a decidir. Què entén ell per dret a decidir? Exministres espanyols com Bono, Zaplana o Martín Villa -que no tenen cap poder polític efectiu ara- fan un manifest dient que volen un canvi constitucional per incloure la singularitat de Catalunya. Quina credibilitat tenen a nou dies de les eleccions que ho poden canviar tot tenint en compte les seves trajectòries polítiques de dècades i dècades de provocacions? Però qui té més números de governar a partir de les eleccions al Congreso de finals d'any i qui ostenta el càrrec ara, Mariano Rajoy, ha promès res? Es dedica a seguir els passos del seu mestre, David Cameron, demanant favors arreu. Uns favors que ni mencionen Catalunya, a diferència del cas escocès, i que ja han estat apaivagats per la pròpia UE, que han dit que no volen influir en el 27-S.
 

La nit del 18 al 19 de setembre de 2014 va ser llarga, l'esperança s'esvaïa de manera progressiva. Va ser dura, perquè tota la feina feta per preparar una oportunitat única va ser debades. I ara ho és encara més, de dura, veient que el poble si hagués tingut una bola de vidre hauria optat per la independència, i copsant que una segona oportunitat serà molt difícil d'aconseguir. Catalans, no caiguem en la mateixa trampa en què va caure Escòcia. Aprenguem dels errors de qui ens ha obert camí.

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut