RECTA FINAL. Aquesta setmana serà clau per saber si el nou parlament es decantarà per la independència o no. Al llarg d’aquests tan sols sis dies que resten (només!) veurem passar tots els fantasmes de l’unionisme. Tots s’acumulen al llarg del passadís que tapona la sortida d’Espanya com si fossin morts vivents. De nosaltres depèn sortir-ne o quedar-hi tancats per sempre.
La jornada ha començat amb les declaracions que ens ha dedicat el governador del banc d’Espanya, Luis Maria Linde. Més enllà de les afirmacions previsibles a favor del comunicat de la banca de l’altre dia, també ha especulat amb el fantasma que circula aquests darrers dies –sobretot gràcies Albiol-, el del “corralito”. El millor ha estat quan algú li ha preguntat sobre si creia que una Catalunya independent seria viable. Evidentment que ho creu, cau pel seu propi pes que ho serà de viable. L’home ha començat a dubtar, no sabia què respondre “en abstracto… hay estados más pequeños que Cataluña…” I quan anava a dir que considerava que sí, s’ha adonat del magne error que anava a cometre i ha rectificat de forma barroera: “no es una pregunta pertinente, no interesa”. Vaja, no interessa saber que Catalunya se’n sortirà, però si que interessa conèixer totes les mentides en forma de plagues que es pensen que ens faran creure que ens cauran. Quina llàstima de democràcia, quanta mentida i quanta ignomínia, quina ràbia. No cometem el mateix error que els escocesos, com explicava en Guifré, o ho pagarem molt car.
Els sindicats espanyols, als qui mai ja els hem tingut gaire estima, ens han confirmat que ells tampoc. Els líders de CCOO i UGT, han dit que “los sindicatos españoles no estamos con la independència”. Ja han fet el paperot d’apuntar-se al discurs de la por, en una nova contribució gratuïta feta a l’Estat espanyol. Mercès, adéu.
Qui també ha fet un bon servei a l’Estat espanyol aquest diumenge ha estat la JEC, que ha ordenat la intromissió dels partits polítics unionistes en la producció de continguts de la televisió pública de Catalunya. El resultat és que el programa compensatori de TV3 d’ahir diumenge a la tarda només va recollir el 1,4% de share. La pitjor xifra en aquesta franja de la història de la cadena. I formacions que han participat de la ignomínia com CSQEP, encara es queixaven avui. José Domingo de SCC també ploriquejava perquè TV3 havia fet les retransmissions amb desídia, sense l’entusiasme que va posar a la Via Lliure. Està comparant manifestacions? De veritat. “No hase falta desir nada más”, que deia Schuster.
La medalla d’or d’avui, en una competició més que renyida, se l’endú la sempre magnífica Esperanza Aguirre, que amb el seu tuit ha provocat el furor de l’afició: “Hasta que llegaron los secesionistas nadie en Cataluña odiaba a España y a los españoles. Como nadie en España odia a los catalanes”. Sembla una broma, tornem a recordar Schuster.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
