El castell que ha estat construint l’unionisme institucional amb la connivència de la resta de partits espanyolistes semblava ben robust. Els arguments que ha creat el govern del PP, fent parlar alguns líders internacionals i els poders fàctics de l’Estat per conformar una estratègia de la por, semblaven una fortalesa inexpugnable. Tot i saber que el mur espanyol patia d’aluminosi, alguns creien que aguantaria dret com a mínim fins després del 27-S.
Ara bé, no ha estat així. En dos dies la façana de l’estructura ha caigut desplomada i només en queda l’esquelet, que ha deixat en evidència a ulls dels catalans i d’Europa que Espanya s’ha convertit en un fràgil castell de sorra. Mariano Rajoy va fer una relliscada de l’alçada d’un campanar dimarts i el governador del Banc d'Espanya va rectificar dimecres per dir que un corralito és “altament improbable, gairebé impossible”.
Però és que a més, el mateix dia una carta del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, tira pilotes fora sobre el tema català en la versió original en anglès i resulta que en la traducció espanyola apareix tot un paràgraf extra inexistent a la versió anglesa dient força clarament que la UE no acceptaria una independència unilateral d’un Parlament autonòmic. La Comissió ja ha dit que només és vàlida la carta en anglès i que l’altra és fruit d’un “error humà”. De bojos.
Això, però, no acaba aquí. En un final de dimecres dramàtic, Rajoy diu durant una entrevista a Televisió de Girona que en qualsevol cas les pensions estaran en tot moment garantides als catalans. El president espanyol, sense adonar-se, aixafava de nou els arguments del seu partit i el joc brut del seu sequaç, Societat Civil Catalana, que s’ha dedicat a enviar cartes a un milió de llars catalanes dient que en cas de DUI els pensionistes cobraran un 17% menys.
La cirereta ja a deshores va ser el cara a cara Junqueras-Margallo, en què el ministre d’Exteriors espanyol es va veure aclaparat davant el control magistral de la legalitat europea del líder d’ERC i del coneixement profund del republicà dels casos recents d’independència. Margallo va quedar despullat perquè només era capaç de contrarestar amb exemples de separacions del segle XIX, de colònies com Algèria o de territoris com Katanga, que pertanyia al Congo. En conclusió va fer un flac favor a l’unionisme i va fer un pas més per l’enderrocament definitiu del que queda del castell de sorra espanyol.
La tensió és a flor de pell, com aquest dijous s’ha demostrat al balcó de l’Ajuntament de Barcelona durant la celebració de la Mercè amb una pugna en què Alfred Bosch ha tret una estelada i Alberto Fernández Díaz ha contrarestat amb una d’espanyola. Sorprenentment, el regidor de Barcelona en Comú Gerardo Pisarello només ha intentat impedir el desplegament de l’ensenya ‘rojigualda’. L’ha traït el subconscient, que no està a l’abast de Pablo Iglesias. Tampoc ho està el vot de Gala Pin, també regidora de l’equip de Colau, que ha anunciat que votarà per la CUP el 27-S.
Queden tres dies, i amb un última empenta de tothom el castell de sorra es pot acabar d’enderrocar. Ara bé, a l’estructura encara queden dempeus un parell de torres, que encara poden ‘disparar’ contra l’objectiu català en forma de portada incendiària de diari. Alerta màxima.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
