Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

2. Junts pel Sí es dispara cap a la majoria absoluta en un final de festa de pell de gallina

|

- Publicitat -

Emocionant, elèctric, vibrant, divers, festiu, explosiu, èpic, històric, apoteòsic… Són molts els adjectius que es podrien utilitzar per descriure el míting de final de campanya de Junts pel Sí. Però, el més adient, potser és ‘premonitori’. Les 70.000 persones que han omplert l’Avinguda Maria Cristina, a tocar de la Font Màgica de Montjuïc, i l’ambient d’il·lusió generalitzada han fet evident que no es tractava d’un míting qualsevol. Junts pel Sí aspira a la majoria absoluta al Parlament de Catalunya i veure el seguiment tan massiu que han aixecat fa pensar que la tenen a tocar.

En l’acte s’ha respirat un aire especial, que s’haurà de confirmar amb una victòria sense pal·liatius diumenge. En qualsevol cas, els qui més han contribuït a l’èpica d’un acte polític sense precedents han estat Artur Mas, Oriol Junqueras i Raül Romeva. El president de la Generalitat s’ho ha deixat tot i amb la veu trencada ha dit que “ni les amenaces, ni els insults ni les querelles. Res és important ara”. El líder republicà ha optat per recordar el seu avi en un parlament que l’ha deixat amb llàgrimes als ulls a ell, i amb la pell de gallina als 69.999 assistents restants. Pel que fa Romeva, ha destacat el fet que hi van tots junts, i que continuaran junts.

Publicitat

L’esdeveniment ha comptat amb la pràctica totalitat dels 135 candidats, que han pujat a l’escenari, i amb les paraules de molta gent, com ara Lluís Llach, un dels grans ovacionats. A més, hi ha hagut una sorpresa majúscula: els tres integrants de La Trinca, Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual, han tocat junts a sobre d’un escenari dècades després del seu desmembrament.

Qui també ha intentat fer un final de festa sonat ha estat el PP, que no només ha portat Mariano Rajoy, sinó que també ha arrossegat Nicolas Sarkozy creient en la seva gran capacitat de persuasió als catalans. És el recurs dels populars, intentar convèncer des de fora perquè a dins cada vegada troben menys gent que els compra el discurs. A més, bo i sabent que després d’aquest diumenge Catalunya pot tenir un peu i mig fora d’Espanya per sempre, continuen prenent-se el 27-S com unes primàries dels comicis espanyols i no paren de promocionar el seu candidat per la Moncloa.

Ben mirat, no són els únics que demostren aquest desinterès per Catalunya. PSOE, Ciudadanos i Catalunya Sí que es Pot (que, com ells mateix diuen, és Podem), porten les figures que es jugaran la presidència d’Espanya en tres mesos. Aquest divendres, coincidint amb el final de campanya, Rajoy, Sánchez, Rivera i Iglesias han vingut a dir-nos què hem de votar. Unió també ha tingut qui no surt de l’Hotel Palace de Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, com a reclam en l’acte de final de campanya i només ha estat la CUP, a banda de Junts pel Sí, qui s’ha centrat en les catalanes en un míting multitudinari a Badalona, una ciutat on han passat de no tenir representació a ostentar l’alcaldia. Un paradigma del canvi de l’àrea metropolitana que pot donar el Sí el 27-S.

De fet, en la ‘gira per mítings’ que aquest bloc ha tingut oberta durant la campanya amb actes de CSQEP i Junts pel Sí, no hem comentat l’acte central de la CUP, que vam presenciar diumenge passat a l’Auditori. Una mostra de força imponent que presagia el que pot ser un èxit electoral sense precedents. La recepta del míting va ser la de la coralitat de moltíssimes veus que van prendre la paraula d’arreu de Catalunya. El control del territori i l’escenificació de ser un partit assembleari els pot impulsar a la ratlla dels deu diputats.

Pel que fa el PSC, l’assistència insuficient a l’acte de Mataró amb presència de Susana Díaz se suma al perfil de la majoria de públic: jubilats vinguts de la resta de l’Estat fa 50 anys, impassibles al pas del temps, i no visiblement eufòrics amb les paraules tramposes de Díaz. Un ambient radicalment diferent es va viure al míting de Ciudadanos a Terrassa, on gent majoritàriament gran però també de mitjana edat desbordaven la sala destinada per l’acte. Regust a segona posició, encara que Inés Arrimadas plantegés pocs recursos d’oratòria. Sens dubte, la gent venia a veure Albert Rivera, que és qui va parlar el darrer.

Per la seva banda, l’acte d’Unió a Badalona era la prova d’una mort anunciada. Amb prou feines 100 persones en un espai molt petit, públic gèlid i discursos que demostren un full de ruta impossible i poc entenedor per l’electorat. El PP també va anar uns dies abans a Badalona, on es va donar un bany de masses a la vila natal de García Albiol. Tot i que el discurs de l’exalcalde és més potent que el de Sánchez Camacho, però, cada vegada el seu públic està més localitzat. Amb les múltiples visites d’Albiol a Badalona, ja opta gairebé exclusivament al seu ‘club de fans’ badaloní.

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut