Aquest 27 de setembre, la majoria independentista s’ha imposat amb claredat al Parlament. Junts pel Sí (62) i la CUP (10) sumen 72 escons, tot just 4 per sobre de la majoria absoluta fixada en 68 escons. Com era d’esperar, no s’ha assolit la majoria també en vots, i com era també de preveure, l’unionisme ha onejat aquesta bandera. Amb els resultats provisionals encara frescos, el ‘Sí’ pur se situa aproximadament en el 48%, mentre que el ‘No’ pur només ha arribat al 39,09%. Al mig, els del “no sé”, que marquen la diferència. Per tant des d’un punt de vista plebiscitari, el ‘Sí’ a la independència guanya en escons i JxSí i la CUP queden legitimades per dur Catalunya a la plena llibertat.
Les eleccions han donat el següent resultat: JxSí (62), Ciutadans (25), PSC (16), CSQEP (11), PP (11) i CUP (10). Com poden veure: Unió Democràtica queda fora del Parlament. És de justícia. La victòria de l’independentisme ha deixat en estat de xoc els partits que defensen l’Espanya de sempre. Els discursos tant de PP, PSOE i Ciudadanos ha anat el la línia de destacar la suposada –segons ells- derrota de Mas i el projecte separstista, i la “fractura d’Espanya”. La realitat, les seus dels partits unionistes (excepte Cs) mig buides i plenes de cares llargues, mentre els diaris de tot Europa donaven la notícia vista des de fora i amb perspectiva: l’independentisme guanya les eleccions a Catalunya. Més clar, l’aigua.
Junts pel Sí i la CUP s’han compromès a tirar endavant el procés d’independència en els termes que ara acordin entre ells, començant per una declaració a cavall entre la Declaració de Sobirania i la DUI. Ho ha remarcat el nou triumvirat que s’ha conformat: Romeva, Mas i Junqueras. Els tres líders han estat aclamats a crits d’independència a la seu electoral del Born Centre Cultural. Caldrà veure com es gestiona el tema de la presidència, però el més probable és que Mas sigui escollit en segona volta i per majoria simple president de Catalunya.
Ciutadans, i la jove Inés Arrimadas és l’altra gran vencedora de la nit. La candidata de Ciutadans i d’Albert Rivera ha destrossat el tità Xavier Garcia Albiol i ha fet el sorpasso tant al PP com al PSC. I el primer que ha fet Inés, amb els seus 25 diputats, ha estat demanar la dimissió d’Artur Mas i noves eleccions (igual que el 2012). Albert Rivera ha estat aclamat com a candidat a “presidente” de la Moncloa, i el discurs tant d’Arrimadas com de Rivera ha estat en castellà i ple de demagògia. Eufòric, expressament prefabricat per impulsar, com feien els seus seguidors, Rivera cap a la presidència de la Moncloa. A Ciutadans no els interessa gens Catalunya, com tampoc li interessava a CSQEP, que tant a la seu de Barcelona amb Lluís Franco Rabell, com a la seu de Podemos a Madrid, amb un deprimit (per ser suaus) Pablo Iglesias, han hagut de reconèixer la trista derrota. Pablo Iglesias no surt gens reformat per a la cursa electoral de desembre i es confirma que, efectivament, no es va saber adaptar al tipus de campanya que es feia en un país estranger al seu com és Catalunya.
Els dos partits que governen amb mà de ferro a Espanya, PP i PSOE han patit una davallada brutal en el primer cas, i una de més suportable en el segon. Fins i tot la CUP s’ha quedat a 10.000 vots del partit de Xavier Garcia Albiol. Aquells que governen a Espanya, queden gairebé els darrers a Catalunya. Aquesta és la realitat: Catalunya és una Nació, i vol ser lliure.
I finalment Unió Democràtica de Catalunya. La campanya ha estat tot un fracàs i les paraules de Duran han estat decebedores. No hi ha excuses: la cúpula es va carregar el partit i va trencar la federació convergent per emprendre el camí de l’abisme. No obstant això, Duran i Espadaler l’únic que han fet és posar el càrrec a disposició. I ja ens podem imaginar que el mantindran. Roger Montañola, el cap dels joves d’UDC i ja exdiputat ha comès el greu error d’adjudicar la pèrdua de representació al Parlament a l’alta participació. En aquestes eleccions han votat el 77% de les persones que formaven part del cens. Està dient el representant d’UDC que havíem de preferir que votés poca gent? Així entenen ells la ‘festa de la democràcia’?
Els nervis han estat presents durant tota la jornada. La darrera hora abans del sondeig de TV3 ha posat els nervis a flor de pell, i els darrers minuts abans de les 20h han estat d’infart. El recompte a les seus electorals dels col·legis ha estat molt emocionant, i de ben segur que a partir de demà en començarem a conèixer totes les curiositats. Però els vots que mai arribaran seran els que els catalans residents a Roma van poder enviar i l’ambaixada espanyola “ha perdut”, tal i com han reconegut de manera literal. Una vergonya de proporcions estratosfèriques o, millor dit, una tupinada de primer ordre mundial. Els que han fet les ambaixades espanyoles a diversos indrets del món impedint el vot de desenes de milers de catalans residents a l’estranger no té nom. Bé, només un: dictadura. A Espanya, després de 40 anys de la mort de Franco, la democràcia li segueix produint urticària, tal i com hem vist en els darrers anys. I abans prefereixen no deixar votar que esperar a poder guanyar a les urnes, com els demòcrates de veritat.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
