En dos dies, el debat sobre la presidència de la Generalitat ha arribat gairebé a l’absurd simplement pel tacticisme polític de sempre. De fet, com hem anat relatant des de l’inici del Dietari, i després a ‘Zugzwang. El Dietari del Procés’, els partits mai han acabat de deixar de banda la formació de la qual provenen malgrat cada cop més el protagonista hagi estat el país.
Això és el que li està passant ara a la CUP. La formació alternativa, coherent amb el seu discurs no vol votar la investidura de Mas. Ho ha anat dient al llarg de la campanya fonamentant-se en dos pilars. El primer, poder emetre un discurs creïble per combatre d’altres formacions teòricament alternatives com ara CSQEP. El segon, perquè creien, com a Junts pel Sí, que amb una simple abstenció n’hi hauria prou per coronar el president, i quedarien bé amb el seu electorat. Malauradament, les estratagemes de l’Estat espanyol amb el vot exterior han fet efecte i JxSí ha acabat amb 62 diputats, dos diputats menys dels que li haurien pertocat.
La Candidatura d’Unitat Popular ha quedat esclava de les seves declaracions. Ara li serà molt difícil justificar una votació favorable al president que tothom ha posat en el punt de mira. L’Estat espanyol, el primer. La Moncloa ha focalitzat tot en la figura del president amb cura de no crear el màrtir que Catalunya espera. I la CUP n’és conscient però no vol caure en el mateix joc de xantatge que va caure ERC. El problema és que CDC funciona així, i la seva quota de protagonisme en aquest procés és la que és, i no podem deixar de comptar amb un partit cabdal només perquè “és de dretes”. D’altra banda, cal fer l’esforç de comprendre la figura del president, reconeguda internacionalment com un bon interlocutor de Catalunya. Per tant, el problema no ha de ser tant Mas, com el que se li fa dir al president. Recordin que no serà un govern de CDC i, per tant, els plantejaments del polític –ja ben allunyat de l’establishment- són i han de ser necessàriament moldejats.
La CUP ha començat a desplegar la seva estratègia negociadora, amb vistes a la claudicació final. Això serà el que es vendrà a totes les portades dels diaris unionistes, però a la CUP no li ha interessat mai el que es digui a Espanya, i faran bé de no fer-ne massa cas. Entenem que per acabar votant la reelecció del president primer caldrà passar per una fase de desgel, però la gent ho espera tant, que no tindrà la paciència que va tenir per Nadal. Una experiència que va acabar com el rosari de l’Aurora i que ningú vol tornar a repetir. A més, aquesta vegada hi ha el termini del 9 de novembre per escollir el president de la Generalitat, Parlament constituït prèviament.
Les propostes de la CUP al voltant de la presidència són massa improvisades, giragonses innecessàries que l’únic que poden fer és escalfar el debat. No ens podem posar ara a fer invents estranys de presidències corals amb quatre presidents i una cap visible que sigui una dona –que a tots ens agradaria-, quan realment ni la CUP ha presentat una candidata per ocupar aquest càrrec. Tampoc hi posarem Inés Arrimadas, no es pensin.
La part positiva d’aquest debat és que la CUP podrà demanar a canvi d’acceptar a Mas –si al final ho fa- tot un seguit de coses que ens interessen a tots: reduir els tempos del procés (18 mesos són masses, mare meva!) plans de xoc raonables i, sobretot sobretot, la garantia de la desconnexió amb Espanya. La CUP no deixarà escapar en un pacte la possibilitat de forjar una declaració que blindi l’inici del procés sobiranista i que ens permeti iniciar JA la desobediència vers Espanya. Recordin que Mariano Rajoy ha anunciat avui que les eleccions espanyoles seran el 20 de desembre. Ells mateixos han renunciat a la DUI com a tal, JxSí la posposa per quan les estructures d’Estat estiguin llestes, deixant encara un marge –que no entenem- per si arriba una entesa amb l’Estat. Si finalment hem de fer una declaració que indiqui que desconnectem, quina diferència hi haurà amb una DUI formal? Hi ha por escènica a guanyar? Per què no la fem directament?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
