Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Chacón: la paracaigudista per antonomàsia torna

|

- Publicitat -

I mentre continua la pugna Junts pel Sí – CUP, sembla que afortunadament a partir d’ara serà sense tant ressò als mitjans perquè les dues formacions així s’han conjurat aquest divendres, què està fent l’oposició, com queda el panorama fora de l’independentisme? Bé, Inés Arrimadas serà la cap de l’oposició, i això és el paradigma del que ha passat. El partit més fresc dins l’espanyolisme, Ciudadanos, ha acceptat des d’un primer moment el plebiscit i ha aixecat l’estendard del No. Tots aquells qui no voten mai i el 27-S van sortir, sabedors que la ‘unidad de España’ estava en perill, van fer costat a Ciudadanos, que sona menys caduc i no és ambigu com CSQEP o Unió.

A més, el càrrec que ostentarà Arrimadas encara és més un símbol que explica els resultats, ja que els candidats amb bona imatge o carismàtics, com ella, Romeva o Iceta se n’han sortit, mentre que els grisos o antipàtics com Rabell, Albiol o Espadaler han acusat la davallada. I d’altra banda, el fet que la cap de llista de Ciudadanos sigui Arrimadas i no Rivera, també demostra el poc interès del partit en Catalunya, i la plena dedicació en les generals, que se celebraran el 20 de desembre.

Publicitat

En efecte, l’unionisme s’ha vantat d’haver suposadament guanyat el plebiscit, i a banda d’això, la interpretació ha estat en clau d’eleccions al Congrés dels Diputats. Mentre que Ciudadanos surt impulsada, el PP ha encès totes les alarmes, de la mateixa manera que Podemos. Pablo Iglesias ha dit aquesta setmana que permetria un referèndum a Catalunya. No ha dit si seria d’autodeterminació o per decidir si s’hauria de tallar la cueta que el caracteritza, però en tot cas la proposta arriba tard i és oportunista. Ho dirà a algun míting fora del Principat?

I el PSC? Al carrer Nicaragua de Barcelona estan més contents que un gínjol per haver registrat el pitjor resultat de la història, perquè la patacada es preveia molt pitjor. Després d’haver intentat donar un impuls a l’omnipresent Pedro Sánchez en campanya, ara ja treballen per tornar al seu hàbitat natural: fer de sucursal absoluta del PSOE per les espanyoles. I per intentar lluitar amb Ciudadanos i el seu esperit renovador, fan una aposta trencadora i innovadora pel lloc de cap de llista per Barcelona: Carme Chacón.

La paracaigudista de la política per antonomàsia reapareix per enèsima vegada el dia després que Rajoy anunciés la data de les eleccions. Torna a olorar la cadira, així que ha pogut aparcar el ‘trencament’ amb el PSC per ser especialment bel·ligerant al Congrés contra el procés, i no ha tingut problemes a tornar-se a rebaixar per anar amb el ‘provincians’ dels socialistes catalans per ser a la línia de sortida dels successors de Pedro Sánchez si aquest fes uns resultats lamentables i hagués de dimitir. També estaria preparada si, del contrari, el líder del PSOE triomfés i necessités alguns ministres. És clar, per ‘acontentar’ Catalunya hauria d’incorporar un ministre del país. I qui millor que Chacón?
 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut