ICV no pinta res. Així de clar i així de real. La patacada electoral ha estat gran. Amb l’actual configuració del Parlament, l’antiga coalició ICV-EUiA s’ha quedat amb 3+1 diputats. Podemos se n’ha endut 5, i després els dos independents (Franco Rabell i Gemma Lienas). La gestió de la bicefàlia Herrera-Camats no ha pogut ser pitjor. CSQEP, l’instrument que ICV ha regalat a Podemos, que es volia presentar sola –com se’n deuen penedir ara els ecosocialistes catalans!- ara és un poti-poti de partits ben irrellevant a Catalunya però al servei de Pablo Iglesias, que l’únic a què venia és a caçar vots per a les generals, l’objectiu final. D’uns possibles 30-31 diputats (+16/17), Podemos n’ha acabat aportant -2, dels 13 que en tenia ja per sí sola ICV-EUiA. Com sempre, el somni de la revolució espanyola passa per davant de la pròpia. Això sí, el revolucionari més murri, Joan Josep Nuet, manté l’acta de diputat.
Davant la situació originada, ICV ha decidit avançar el Congrés a principis de 2016. No faran canvis a la direcció a l’espera que el vot en aquests comicis els recompensi l’esforç fet. El plantejament és similar a Unió que, tot i el catastròfic naufragi (zero escons), no faran canvis a la direcció a l’espera de veure si els arriba la Bonanova a les generals del 20 de desembre (el mateix dia, per cert, de La Marató de TV3).
La situació en el sí de l’ecosocialisme “català” ha passat a ser molt complicada. Fins i tot el coordinador general d’IU, Cayo Lara, s’ha queixat de l’excessiva presència de Podemos i del seu líder a la campanya de CSQEP. Sobretot li ha sabut greu que Alberto Garzón no hagi pogut coincidir amb Iglesias, i que l’hagin vetat al míting final de la coalició. Ja ho veuen, la Catalunya de la “gent” que exclou la gent i que acaba essent només “alguna gent”. Lara també ha criticat els missatges polèmics d’Iglesias. El ressentiment és gran, recordin que a nivell estatal hi ha una pugna per configurar una coalició d’esquerres que inclogui IU (que hi estava predisposada almenys fins ara) i Podemos (que ho rebutja amb fums).
I quina és la resposta d’Iglesias i Errejón? Dir que sense Podemos, els resultats de CSQEP haurien estat més modestos, i han aprofitat per escombrar cap a casa. Segons ells, el nom de la coalició no ha ajudat gens perquè la gent no trobava la papereta de Podemos (pressuposa que els votants són ineptes?). I no s'ho perdin! En conclusió, ara volen que per les generals el nom de 'Podemos' llueixi ben bé a les paperetes de les eleccions generals. És el que han estat esperant, quina estafa de partit. Potser per això es van dedicar a fer campanya dins la campanya. Podemos es reivindicava dins de la coalició amb missatges tipus “CSQEP és Podemos”. Lamentable. Aquest intent d’apropiació en plena campanya va fer mal, com també el posar un home gran que ningú coneixia i que sempre apareixia gesticulant i enfadat com a cap de llista que ara Camats i Herrera s’hauran d’empassar.
La cúpula de CSQEP s’ha reunit avui i han extret com a conclusió, després de la pertinent autocrítica, que cal passar pàgina i preparar les generals amb l’únic objectiu de fer fora Mariano Rajoy. A Catalunya ja no pintaran res, malgrat les invitacions de JxSí i la CUP a sumar per la República Catalana. Però a Iniciativa encara venen amb exigències, en un moment delicat per a Catalunya. Dolors Camats ha fet unes penoses declaracions a la sortida del conclau, quan ha recomanat a la CUP que en la negociació amb JxSí posi sobre la taula les mesures socials que hauria d’afrontar el nou govern. Enlloc de donar tantes lliçons, més valdria que es preocupessin de la difícil gestió del grup parlamentari que s’han buscat i, en qualsevol dels casos, si tantes propostes tenen per fer tirar endavant un nou govern, que en negociïn la seva constitució i deixin de seguir posant traves a la República Catalana que s’està gestant i que teòricament ells defensaven.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
