Encara amb dubtes raonables sobre si Espanya –amb aquesta denominació- és una Nació o no, aquests no han volgut ni volen ni sentir a parlar del reconeixement de Catalunya com a tal, al igual que ho és el País Basc o la pròpia Castella, per exemple. No voler reconèixer l’essencial no és una cosa que secundària ni que vingui del debat de l’Estatut.
Al regne d’Espanya –la Nació imposada- saben sobradament que Catalunya és una Nació que formava part de l’antiga Corona d’Aragó quan la van conquerir. En els textos històrics dels darrers segles trobaran tot de referències a cridar a imposar la llengua castellana, els costums de la corona de Castella, etcètera. Ja en els darrers quaranta anys, després de la dictadura, l’actual i soferta Constitució permet el reconeixement de les ‘nacionalitats històriques’ o ‘nacionalitats’.
Aquesta és una de les grans estafes de la Nació imposada vers la democràcia que ens varen vendre. Què és una ‘Nacionalitat històrica’? De fet, no és més que un eufemisme força barroer per referir-se a Nació. La pròpia Constitució del 78 s’hi refereix així en aquell famós article que ara és lectura de capçalera a Madrid: “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas”.
La pugna va ser considerable per treure el concepte ‘Nació’ de l’Estatut aprovat ara fa deu anys i cinc dies pel Parlament de Catalunya. A Espanya semblava que no els preocupava res, perquè creien que permetre això ens abocaria a un independentisme desenfrenat. Ni pintado, oiga dirien ara. El PSC va haver de cedir davant l’emergent independentisme, sabedors que encara tenien l’as del ribot i el TC. I així va ser que es van tornar a carregar la Nació catalana. Ara, deu anys després, el PSC ha tret el tema en campanya com a cuc d’un nou ham constitucional. Es pensen que som rucs?
Que el PSC trafiqui amb això és vergonyós. Quan els convé podríem (!) aspirar a ser una Nació, i quan no, ja trobarem “la paraula adequada” per definir aquesta entelèquia que ara mateix devem ser als seus ulls. És clar, la paraula adequada que convingui a la definició de “singularitat” d’un PSOE que s’ha referit i ben taxativament contrari a la Nació catalana i al referèndum, com també la deshonrosa ‘nova’ cap de llista que Iceta s’ha tret del barret després d’un llarg ball: Carmen Chacón. L’oportunista, la paracaigudista reconeix implícitament que Catalunya és una Nació, però com que això ho volem utilitzar per fomentar l’independentisme, no s’hi val.
Aquí està el quid de la qüestió, aquest és el motiu real del perquè Espanya no escolta, del perquè no ens reconeix –a banda de les raons econòmiques, és clar-, del perquè ens maltracta psicològicament –perquè cap país hagués acceptat que ens insultin durant tants anys d’aquesta manera excepte en dictadura-, del perquè no volen que ens creguem el que realment som, perquè en el moment en el que veiem la llum, veurem un camp tant gran per córrer com a Nació del món, que no voldrem formar part d’aquesta deixalla d’Estat ni un minut més.
Vostè sí que no s’hi val, Doña Carmen. Tampoc s’hi val que un militant del PP faci de jutge del Tribunal Constitucional i aquest partit, que governa amb majoria absoluta en un regne on hi mana un cap d’Estat a qui ningú ha votat per la gràcia d’un dictador, digui avui que la justícia en aquest Estat és totalment independent del poder legislatiu. Vagin i expliquin-li això a Arnaldo Otegi, a qui van tancar a la presó per negociar amb ETA el punt i final a la via armada. A la mierda, joder! Que va dir el malaurat Labordeta.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
