El dia abans de la conferència –per anomenar-la així- ‘live’ de la CUP, l’ANC prova d’acaparar l’atenció amb la campanya de suport al 9N i al president Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, posant-se una butlleta del 9N al cor. Recordin que aquestes persones estan imputades per haver posat les urnes el 9 de novembre i que els dies 13 i 15 d’octubre hauran de declarar davant els tribunals.
Mentre aquest judici polític es produeix, tothom espera amb ànsia conèixer els termes de l’acord que proposarà la CUP. D’especulacions ja n’hem vist de tots colors, des de les polítiques dels que s’hi dediquen fins a centenars de columnes d’opinió de diaris d’aquí i d’allà. Nosaltres ho vivim amb una relativa normalitat, perquè en el fons confiem què hi haurà un acord, però pensin que a l’altra riba de l’Ebre la concepció –lògica- és que se’ls està esfondrant tot un país mentre la gallina dels ous d’or s’escapa per una escletxa.
Fins i tot Garcia Albiol ha fet un spanish amago de pacte aquesta tarda, on deia que preferiria votar la investidura de Mas ell, que deixar que ho faci la CUP. Suposem que això aniria a canvi de quatre prebendes de res. La amabilitat pre-eleccions espanyoles no cola, car a Junts pel Sí ara només li faltaria deixar-se entabanar ara pel Partit Popular.
Veurem quin serà el veredicte que ens depara la història però els dos extrems estan destinats, per una vegada a la vida, a trobar-se i caminar junts durant una petita part del trajecte, la part més important, però. El mateix Otegi ho deia molt clar en una entrevista avui: primer l’Estat propi, després, el model de país. Pragmatisme d’Estat. Sentit comú per tombar definitivament un Estat que segueix burlant-se de nosaltres de forma sistemàtica. Només cal veure quina pena de discurs ha fet el rei avui a l’Europarlament. Sembla que li donessin corda quan repetia allò de la unitat d’Espanya, que es mantindrà unida i no sé quines històries del respecte a les llibertats i a les cultures diversificades qui ha dins l’Estat, que acostumen a posar pel mig per quedar bé quan els convé.
A l’Europarlament els principals partits espanyols no han mogut ni un dit en tota la història de la institució per defensar aquestes llibertats. La llengua catalana ha estat humiliada una vegada i una altra amb falses promeses d’oficialitat, i la majoria del 27S ha estat ignorada per un monarca que tampoc vol ni dialogar ni escoltar res més que no sigui el testament en vida d’un Estat que es va fragmentant poc a poc: la Constitució.
Ells a lo seu, ergo nosaltres a lo nostre.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
