Josep Antoni Duran i Lleida ha estat confirmat com a president del comitè de govern d’UDC aquest dissabte per unanimitat. Després de posar el càrrec a disposició del partit, els que no l’han abandonat i continuen al seu voltant li han donat confiança refermant-lo com a líder i també aprovant que es presenti a les eleccions espanyoles com a cap de cartell d’Unió. Tenien cap altra escapatòria? Molts potser li deuen favors, però el que és segur és que tots són conscients que si aparten Duran, la formació ja està preparada per a desaparèixer. S’han d’aferrar al líder, no els queda res més.
La situació actual d’Unió recorda, salvant les distàncies i evidentment no tenint res a veure la ideologia d’uns i d’altres, als darrers dies de la URSS o la pel·lícula ‘L’enfonsament’, que explica els últims dies del Tercer Reich, el règim d’Adolf Hitler a Alemanya. Amb l’imperi pràcticament reduït a la mínima expressió i amenaçat per totes bandes, el film mostra el ‘Führer’ resistint al seu búnquer. Encara que fos absurd, pretenia donar guerra i intentava esperonar tothom qui l’envoltava, que eren conscients de la desfeta imminent, i d’una mort col·lectiva inevitable.
Per molt que l’esdevenir d’aquell imperi ensorrat era obvi per tothom, ningú dels acòlits que van quedar amb ell fins els últims dies li van girar l’esquena i encara era capaç d’imposar algunes decisions, segons explica ‘L’enfonsament’. Aquest dissabte, òbviament en un cas que té molt poc a veure en general, Duran i Lleida és ratificat tot i haver destrossat el partit i haver fet el ridícul el 27S. El símil només rau en què els pocs que encara l’acompanyen en el seu enfonsament no han estat capaços de defenestrar-lo. És clar, mentre hi hagi líder, hi haurà règim, encara que sigui un règim ja fantasmagòric.
Duran sí que s’està preparant per la desconnexió, però amb l’Estat, sinó amb la política, els privilegis, les influències i el renom. Només falta per saber si la nit del 20D, si es confirma que tampoc ha tret representació al Congrés, se suïcidarà –políticament, és clar-. Si ho fa, tindrà el règim d’Unió els dies comptats? Però qui pagarà els 20 milions que la formació deu als bancs, és a dir, les despeses ocasionades pel líder?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
