El Congrés dels populars europeus que s’ha fet a Madrid ha estat un bany de masses de dirigents europeus com Merkel o Juncker cap a Mariano Rajoy. Merkel, ha estat espectacular. Avui l’hem vista fer un discurs com a dirigent del Partit Popular Europeu, desfent-se en elogis cap a Mariano Rajoy. La resta de l’any, quan es posa la jaqueta de cancellera alemanya i ‘presidenta’ d’Europa, no fa més que criticar-lo per impagador. Recordin que Espanya no ha complert en cap dels anys que ha manat Rajoy l’objectiu de dèficit imposat per Europa. La raó és clara i evident: avui la cosa anava de defensar la unitat d’Espanya, i en això, els dirigents conservadors europeus, els que han promocionat aquesta terrible crisi, s’han posat fàcilment d’acord.
Mentrestant, al petit país dels irreductibles catalans, creix la incertesa respecte el pacte entre Junts pel Sí i la CUP. Bé, com saben, la incertesa màxima rau en la figura del president. Com bé saben, aquests darrers dos dies hi ha molt de rebombori pel nou escorcoll a la seu de CDC. Rull sortia ahir indignat a explicar que si volien documentació només calia fer un requeriment, però clar, aleshores no haurien tingut ni les fotos ni les imatges que van poder difondre tots els mitjans. Tampoc els titulars que s’arrossegaran durant uns dies.
El fet és que la CUP ja ha picat l’ullet a JxSí amb la Mesa del Parlament. Era més fàcil i també de calaix. Hi ha d’haver majoria independentista si es volen entrar a tràmit lleis rupturistes. Forcadell ha generat consens independentista i anticossos unionistes. I la gota que ha fet vessar el vas ha estat la llibertat que s’ha pres la formació de Raül Romeva per proposar una nova distribució a l’hemicicle: Junts pel Sí vol que la pròpia formació ocupi la part mitja i baixa de tots dos costats dels seients de la cambra. Immediatament al darrera hi volen la CUP, i l’esquerra anticapitalista hi està d’acord.
Això ha indignat enèrgicament la resta de formacions. No és d’estranyar que al capdavant de la revolta hi hagi Inés Arrimadas que ja es veia en la clàssica fotografia parlamentària lluint la seva bella efígie en un primer pla amb un Mas (posem per cas) al fons i difuminat. Els somnis, però, somnis són, i la resta de formacions tiraran seients enrere a la cambra visualitzant-se així la gestació del nou Parlament de l’Estat català. Valgui a dir que els de la discòrdia han aconseguit transversalitat ideològica (CSQEP, PSC, PP, C’S) en la queixa però no han volgut escenificar aquesta unitat perquè no sembli el que és. Formacions com CSQEP no han tingut els nassos ni la vergonya de fer-se la foto al costat d’Albiol.
I encara dues notícies més d’avui que de ben segur els distrauran del neguit del debat sobre el futur president de la Generalitat: Francesc Homs ha dit que ERC i CDC han acordat anar junts a Espanya però amb una altra filosofia de llista, molt més pràctica i destinada a optimitzar al màxim els escons independentistes. No es repetirà la llista ‘Junts pel Sí’ perquè el referèndum que no ens van deixar fer ja l’hem fet, i l’hem guanyat. Tinguin-ho clar. També s’ha començat a moure el conglomerat artificiós en què s’ha convertit CSQEP. Els del ‘QWERTY’ han triat el cap de llista de la formació que patrocinarà encara més directament Podemos per Barcelona: Xavier Domènech, un altre desconegut com Franco Rabell. Aquest afí a Ada Colau té com a mèrit que des d’aquí volem apreciar, reconèixer i promocionar, que és una de les persones que està recollint el clam històric de l’ERC liderada ara per Alfred Bosch, de treure els borbons del nomenclàtor barceloní.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
