Il·lusió. Esperança. Aquest és el sentiment de la gent que està provant de gestar un nou Estat. Com si fos un procés d'embaràs difícil que fa patir fins que el nounat no treu el cap, i potser encara li toca passar-se uns dies a la incubadora. El Diari ARA ens feia il·lusionar, tal i com explicava ahir en Guifré, amb un titular fruit d'una suposada filtració de la declaració que volen aprovar tant Junts pel Sí com la CUP. No personalitzin tant en si en Mas retalla o aquell de la CUP és un hippie. Pensin en dues formacions que representen tot un anhel de llibertat de país que intenten escalar una torre de la qual no en pengen els cabells de la bella Rapunzel, sinó que els cauen els rocs de tot un Estat que sempre hem tingut en contra.
Malgrat tot això, aquesta gent, amb tot un poble al darrera empenyent-los cada vegada que cauen ho intenten, i com els deien, pariran un primer document on ja s'especificarà quin és el rumb amb el qual es pretén desembarcar a Ítaca superant els darrers esculls, probablement els més difícils: un “Estat independent català en forma de República”. No els emociona d'imaginar-se aquesta frase plasmada en realitat? S'imaginen la Senyera onejant als JJOO de 2020 (ja anem tard pels de l'any vinent)? S'imaginen gaudir dels avantatges d'una fiscalitat pròpia? s'imaginen poder dictar i votar les lleis que ens donin la gana sense haver d'estar pendents de la opinió dels carcamals que 'ens gestionen' 600kms més enllà? No perdem la il·lusió i alcem la falç ben amunt.
Encara que no els ho sembli, el món ens espera. Ahir el confidencial d'un diari francès publicava unes curioses declaracions del primer ministre francès, Manuel Valls, que com saben és de Barcelona, parla el català i és del Barça, que deia que esperava amb candeletes l'annexió del Barça de Messi a la lliga francesa. I més si el Mònaco -un microestat independent- ja hi participa i amb protagonisme. S'imaginen la ràbia que els causaria a aquells que ens diuen que acabarem jugant contra el Llagostera, o l'Olot si marxem? Vés que la desídia no els faci perdre l'oportunitat de negoci que comporta tenir el FC Barcelona i el Real Madrid -els dos millors equips de la història- en una mateixa competició. No es preocupin que no seran tant rucs.
Mentre no fem aquest “Estat català independent en forma de República”, és a dir, la República Catalana de Macià, dins el marc d'una Catalunya independent, haurem de seguir en el maleït marc argumental i ideològic espanyol. Si decidim no fer el pas i mantenir l’Statu Quo, les aberrants pressions diplomàtiques espanyoles per rebre més sancions de la UEFA per treure estelades en els partits de Champions seran l'eix central de la política futbolística continental. Seguem les cadenes, sortim de la caverna de Plató i conquerim la llibertat que ens espera en aquell vast món que hi ha fora les parets de la cavitat rocallosa.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
