CDC i CUP, sense voler-ho, segueixen perdent crèdit. Avui n’hem vist una altra mostra. Els escàndols de corrupció del passat segueixen intentant fer fora a Mas de la casa dels canonges, com si el procés s’acabés amb la decapitació política d’aquest. La CUP, poc discreta però hàbil, trenca una vegada més el silenci imposat per les negociacions per tornar a fer l’enèsima proclama que no investirà a Mas president. I amenacen amb anar a eleccions al mes de març, la qual cosa seria un fracàs total i absolut pel procés, per la CUP i per Junts pel Sí.
I mentre el diàleg se suposa que segueix entre les dues formacions, avui hem viscut l’esperada constitució del Parlament. L’escenari més solemne possible ha acollit la imatge de la nova composició majoritària de diputats independentistes planant sobre l’antic govern autonomista en funcions. Dues realitats han conviscut per vegada en el que serà el primer Parlament independent de la història, simbolitzant de manera molt plàstica la transició nacional. Quant durarà? Màxim 4 anys, previstos 18 mesos i ara ja possibles 2 mesos si no s’investeix president i som tant burros de permetre’ns-ho. Si tant ens hem d’entendre els uns i els altres, ens podríem estalviar el teatre d’haver de perdre el temps d’investir presidents desitjats o no per començar el procés de ruptura?
I és que, com dèiem, avui ha estat un dia històric ple de solemnitud. Carme Forcadell, l’expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, ha passat per les urnes que tant s’estima i ha estat escollida nova presidenta del Parlament, amb 77 vots a favor (5 de regal de CSQEP, que no serviran com a precedent com ha expressat Franco Rabell), contra 57 (i un nul). La nova presidenta del Parlament ha estat precedida per la Mesa d’Edat, amb un Julià de Jòdar que ha encès la bancada unionista (el Parlament de Catalunya ha passat a dividir-se de manera provisional al voltant d’aquest eix i no el tradicional esquerra-dreta), amb un discurs molt polític i marcadament CUP. Només Junts pel Sí i CUP han aplaudit.
Carme Forcadell, al seu torn, ha dit que volia ser la presidenta de tothom, però que aquesta, és la legislatura de la República Catalana, perquè aquest és el mandat que els ha encomanat la gent el proppassat 27 de setembre a les urnes. I així pensa actuar. Forcadell ha brandat la darrera Constitució de Catalunya, abans de la seva abolició definitiva amb el Decret de Nova Planta, ha recordat el president Companys, afusellat per Espanya, i ha assentat les bases del que ha de ser la legislatura del trencament definitiu amb aquest Estat i l’inici de la nova legalitat.
“Siguem conscients que protagonitzem un moment fundacional. Ara i aquí creem un abans i un després. Des d'ara mateix constituïm un parlament sobirà que vol representar un poble lliure”.
La nova segona autoritat del país, després de ser ungida, ha acabat el seu discurs cridant “Visca la República Catalana!”. Tot seguit ha demanat cantar l’Himne de Catalunya, els Segadors. Només Inés Arrimadas ha restat amb els braços creuats mirant cap a una altra banda, malgrat sonar l’himne de tots. La resta de la seva bancada com a mínim ha evitat gesticular. Potser no són tant catalans com diuen i tenia raó Forcadell quan deia que aquest partit (C’s) i el PP no formen part del poble de Catalunya.
Es donen tots els elements perquè Catalunya iniciï el camí des del Parlament cap a la DUI i la independència. Aquest matí, els casos de corrupció de fa anys que casualment ha començat a sortir ara sobre CDC s’han esvaït a l’entrada de l’hemicicle per donar pas a l’enèsim acte de reafirmació. I ja en queden menys fins la independència. La pregunta és: hi volem arribar?
Per cert, Mariano Rajoy ha tornat a intentar contraprogramar convocant una espessíssima i poc creïble roda de premsa on ha convocat oficialment eleccions i ha defensat la indefensable obra del govern veí. La data, com ja va anunciar per televisió fa molts dies, el 20 de desembre.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
