“Per xula ella, més xulos nosaltres”. Aquest és el nivell del nou cap del PPC al Parlament. Si trobaven a faltar el “namés”, “ademés”, “colegit”, “ometeix”, o el ja cèlebre “dir-lis” (com el trobo a faltar) d’Alícia Sánchez-Camacho, tranquils perquè ara arriba el llenguatge de pinxo de barri de Xavier Garcia Albiol. Sap greu, perquè ve de Badalona i la gent que hi viu està avesada a que la seva ciutat surti a la tele en un 90% dels casos per coses dolentes, és per això que té tanta mala fama. Darrerament tothom en coneix els barris ‘problemàtics’, i no perquè ho siguin més que en d’altres municipis de l’Àrea Metropolitana, sinó gràcies a la campanya de desprestigi del propi Garcia Albiol, quan era aspirant a l’alcaldia, abans de les eleccions municipals de 2011.
Avui hem vist l’escenificació de la crispació parlamentària. “Maniobres pròpies del filibusterisme parlamentari” ho definia Raül Romeva. El mateix qualificatiu “filibusterisme britànic” emprava Antonio Baños. Coincidents en els termes, però no en els candidats o, almenys, això sembla. En plena precampanya electoral i amb un govern a la Moncloa en funcions, que es va reunint amb diverses forces polítiques per explorar una aliança estatal contra Catalunya, i mirar de liderar-la, el PPC amb Albiol al capdavant, fa oïdes sordes a la recomanació de la Moncloa de ser prudent i no dur el Ple al TC, i ja ha anunciat el recurs del partit. Idò, què és pensaven al carrer Génova? Si apostaven per Albiol, apostaven pel Tità. I aquest no ha arribat a fer de para-sol. Albiol vol anular el ple via TC –la joguina preferida-, i aprofitar per passar-li mà per la cara a la Ciutadans d’Arrimadas. En el fons, un favor a l’inactiu Rajoy. “Y la europea?” Es preguntaran vostès.
De l’europea no en sabem res, de moment, però si que al seu torn, Inés Arrimadas s’ha mostrat enfurismada amb Carme Forcadell. Arrimadas ha parlat d’”atropellament jurídic” i de “vulneració”. Tant la bella ciutadana com el tità popular han coincidit a dir que Forcadell es pren el Parlament com si fos una assemblea de l’ANC, però nosaltres els preguntem com a què es pren el TC el seu president. Els ideòlegs d’aquests partits comencen a deixar-se anar i ja demanen a més del 155, la proclamació de l’Estat de Setge. Tot això ve per la voluntat de la presidenta del Parlament català de celebrar igualment el Ple de la Declaració d’Inici del Procés d’Independència just abans del d’investidura del president, el mateix 9N. Ja saben, tot plegat un any després de l’exitós procés participatiu.
No sabem si el ‘ple de la ruptura’, com l’han anomenat alguns finalment, se celebrarà abans del debat d’investidura del president, o si ni tant sols se celebrarà. La majoria parlamentària hi és, però als opinadors de la tele i la ràdio els ha començat a entrar la tremolor de cames infinita de sempre. Potser veuen en perill els seus sous. Fa pena escoltar-los en general, són especialistes a desanimar. “Ai d’aquells!” va dir en Montilla abans de ser decapitat políticament, és el primer que em ve al cap. Per cert, del que queda del PSC, bàsicament res, torna a emergir, com bé saben també, Carme Chacón. Tralla dura. El PSC tria la línia dura per intentar manllevar algun vot dels milers i milers que Arrimadas els ha robat. La batalla a la Moncloa, bàsicament, no es dirimirà entre els que proposen l’Statu Quo contra els que diuen que permetrien un referèndum. No s’equivoquin, això va de veure qui té el pirulo espanyol més llarg.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
