Reunió d'alt voltatge en la Junta de Portaveus d'aquest dimarts. Després que Carme Forcadell convoqués la trobada dilluns tot i que el PP encara no té portaveu perquè no està format com a grup parlamentari, i després de tota la polseguera que ha aixecat, la Junta de Portaveus segurament més famosa de la història s'ha celebrat. L'acord era l'esperat, donades les majories: es desestimen les propostes de reconsideració de la declaració de PSC i Ciudadanos, no sense més de tres hores de discussions. En teoria, el divendres es farà una altra Junta i es convocarà el ple independentista per dilluns, 9N. Ara bé, encara falta una 'petita' tanca per saltar: el Tribunal Constitucional.
Els 12 jutges d'un jutjat (polititzat) rebran tres recursos diferents de C's, PP i PSC, tots amb el suport dels tres grups, que intenten demostrar unitat, però no se'n surten. Ni un recurs conjunt han sabut acordar, tot i les crítiques. Amb tot, és poc probable que el TC no deixi ni que se celebri el Ple, però tot plegat denota que la lluita serà similar a un partit de rugbi a partir d'ara: el sobiranisme no podrà avançar ni un mil.límetre amb la pilota a la mà sense que l'Estat mitjançant tots els seus 'jugadors' intenti un placatge per evitar qualsevol mínim avenç. L'assaig encara és lluny, però s'ha de continuar trobant forats fins que, exhaustos, els rivals ja siguin incapaços de fer més placatges.
Ara bé, el partit es presenta feixuc i, a més, la coordinació en l'equip independentista és molt lluny de ser òptima. I això provoca nervis i desesperació comprensibles en els espectadors que, en lloc d'animar i ser un jugador més, comencen a murmurar com si de la tribuna del Camp Nou es tractés. Murmuris i algun tímid mocador en senyal de desaprovació ja tornen. Com la tardor de l'any passat, l'anterior i l'anterior. Són nervis coneguts, familiars. Són comprensibles, sí, però fins a un cert punt.
S'alimenten dels obstacles unionistes però sobretot de les desavinences en aquest cas entre Junts pel Sí i la CUP i dels rumors de mala maror dins el govern en funcions. Unes filtracions interessades a La Vanguardia que ens fan imaginar les reunions de Govern com si es tractés de l'Últim Sopar. No ajuda, però aquesta història ja l'hem viscuda i després tothom ha corregut a celebrar l'acord, fins i tot els opinadors ara més crítics. En el fons, i com sempre, no en sabem res de la negociació. Una mica de memòria, sisplau. Fins i tot si l'equip està a punt de perdre, se l'ha d'animar. No siguem 'tribuneros'.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
