Aquest ha estat un cap de setmana típicament preelectoral. Els partits han fet molts anuncis de cara a les llistes amb què es presentaran el 20D. Després que CDC i ERC decidissin anar cadascú per la seva banda, Esquerra ha optat per Gabriel Rufián com a cap de llista, amb Joan Tardà de número 2. Un candidat que ve de Súmate i que utilitza el castellà en les seves intervencions públiques. Rufián és com un bolet que ha aparegut una mica del no-res i encara no sabem si és dels comestibles o és tòxic, però el detall de fer servir el castellà no és menor.
L’objectiu d’eixamplar l’independentisme és encara una necessitat perquè el procés acabi de fructificar, i la introducció de la llengua de Cervantes ha estat una assignatura pendent durant dècades en els discursos catalanistes. Sí a la defensa del català com a llengua preferent, però sí a apartar-se ja definitivament als sectarismes i a la puresa dels orígens. Si Catalunya ha de ser independent, tothom hi ha d’estar còmode i no parlar absolutament mai en castellà no dóna la sensació que es vulgui comptar amb tothom.
D’altra banda, Demòcrates de Catalunya ha celebrat l’acte fundacional com a formació política, així que l’escissió d’Unió ja ha passat a ser una realitat de manera formal. El nou partit concorrerà als comicis amb CDC i Reagrupament i la coalició es dirà Democràcia i Llibertat, un gest que Duran i Lleida ja ha qualificat com a tàctica perquè Convergència quedi camuflada. De fet, ha arribat a dir que CDC es refugia amb aquest nou nom perquè ara “refugiar-se està de moda”. Inqualificable. Demòcrates de Catalunya presenta una estructura col·legiada, perquè tindran 35 membres a l’òrgan de direcció, alguns dels quals seran portaveus, però no tindran ni secretari general ni president. Serà el paradigma dels partits del futur?
En el sector unionista, el PP ha presentat la tríada de candidats per Barcelona: Jorge Fernández Díaz, Jorge Moragas i Alícia Sánchez Camacho. Renovació al poder. I mentrestant, Ciudadanos ha presentat els seus plans per una nova Constitució espanyola. Blindant competències pel govern central, descartant que Navarra i el País Basc es puguin unir i òbviament donant les fronteres actuals de l’Estat per consensuades amb tothom.
La CUP, al seu torn, ha celebrat la tan esperada assemblea a Perpinyà, on ha decidit que no es presentarà al 20D i on s’ha refermat en la idea de no votar a favor de la investidura d’Artur Mas. Res que ens vingui de nou. L’única novetat és que el diputat escollit per Girona dels antisistema, Benet Salellas, ha anunciat que proposaran un candidat alternatiu a Artur Mas la setmana que ve. Això vol dir que el faran públic, perquè és de suposar que ja hauran posat sobre la taula de negociació algun nom. Tot apunta a Neus Munté, perquè els convergents no veurien com se’ls escapa la presidència, i a més és una dona i està especialitzada en temes socials.
La decisió de parlar d’altres presidenciables no és cap altra que començar a exercir pressió pública a Junts pel Sí i així contribuir a augmentar el xou mediàtic. La CUP es queixa del ja famós ‘Pressing CUP’, però a partir d’ara sembla que opta per la mateixa estratègia. Es tracta d’allargar la negociació fins que l’opinió pública pro-Mas comenci a desistir i plantejar-se altres persones. I els cupaires saben que Munté és una bona opció. Continuarà…
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
