Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

De xantatge a xantatge

|

- Publicitat -

Així és el diàleg a Catalunya ara mateix, o això ens han venut públicament. La CUP va sortir ahir dient, com va explicar en Guifré, que no votaran Mas i que proposaran algú de Junts pel Sí (Neus Munté segurament), perquè sigui president. Ara els candidats a president d’un partit els proposen altres formacions, i així les ganivetades a banda i banda segueixen volant. No es descuidin el casc.
 

La situació ideal seria que ara hi hagués una macroassemblea independentista entre votants de JxSí i la CUP per decidir si Artur Mas és el candidat preferit o no. El cas és que per això estan les eleccions, i Mas, candidat de Junts pel Sí, va ser el més votat en uns comicis on el candidat de la CUP, que era Antonio Baños i no Neus Munté (que, a més, és del mateix partit i govern 'de les retallades'), va treure aproximadament una sisena part dels escons que ostenta Mas. Tanmateix, la CUP considera que voler “imposar” Mas és una demostració de força, i que per això proposaran un candidat alternatiu. No té sentit, JxSí l’únic que fa és proposar la persona que va anunciar que es presentava a president. Aquest hagués hagut de ser el seu cap de llista, Raül Romeva, però ja saben que l’assumpte de la llista unitària respon a la seva vegada a un altre xantatge, com bé saben. I la CUP, ens agradi o no, és coherent amb el compromís que va adquirir en campanya.
 

Publicitat

Això vol dir que s’ha d’acabar fent el que la CUP digui? L’important no hauria de ser això, perquè el que la gent va decidir votar va ser que s’iniciï un procés d’independència de Catalunya de la resta de l’Estat peti qui peti, i si els primers que petem som nosaltres, no comencem bé. La CUP no pot pretendre imposar un candidat, perquè entrant en aquest lamentable joc mediàtic, el que fa és que si Mas decidís fer un pas al costat, ara difícilment el podria fer perquè tothom dirà que és una imposició –i aquesta sí que ho seria- de la CUP. A CDC comencen a estar emprenyats perquè l’esquerra alternativa ja ha imposat diversos vetos i ha aconseguit introduir molts dels objectius programàtics, sense donar res a canvi, malgrat petites concessions en el llenguatge de la resolució independentista.
 

El cop d’efecte de la CUP posa en perill les negociacions i l’Estat es frega les mans perquè Catalunya perd un temps preciós mentre Espanya va fent el seu procés de renovació de poders. I què passarà a partir de demà? Ningú no ho sap: s’aprovarà una resolució que a Espanya s’han pres com un abans i un després, que pot acabar en paper mullat si dos partits independentistes, CDC i CUP, no es posen d’acord. Mentrestant, ERC, al mig de la pugna, passa de puntetes intentant vetllar pel més preuat de tot: que no es convoquin unes noves eleccions que podrien fer naufragar aquesta nau sobiranista. Malgrat les batusses, no oblidin que l’objectiu ha d’acabar essent tirar això endavant, i no convocar noves eleccions. I en aquest aspecte, Artur Mas haurà de reflexionar-hi molt durant aquests dies.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut