Avui hem pogut llegir una reflexió ben interessant d’Andreu Mas-Colell, el qui fins ara ha estat donant la cara per Catalunya a l’hora d’anar a negociar l’objectiu de dèficit a una Espanya que cada vegada ens ha escanyat més. El conseller d’Economia en funcions ha volgut fer palès que si fins ara havíem conegut la cara amable de la CUP, poc a poc anem coneixent la cara vertadera, la que engloba tot un moviment anticapitalista de fons. “L’extrema esquerra” tal i com ell mateix l’ha definit. Això, d’entrada, no és ni bo ni dolent.
El problema arriba quan els catalans han demanat a través de les urnes una entesa de tot l’independentisme. Mas-Colell defensa que el govern en funcions –a qui considera que no li tocava decidir ni aprovar aquesta resolució independentista, i que ha sortit gratis a la CUP-, ha hagut de cedir molt per fer atractiva la investidura del president. Al conseller d’Economia en funcions li molesta que la CUP, a més de condicionar l’estructura del futur govern, hagi posat sobre la taula 54 condicions que esmicolen part de la bona feina feta; i tot per res a canvi: “un ‘no’ i un ‘no”. Finalment, Mas-Colell parla del risc de seguir el procés al costat d’euroescèptics anti UE i anti moneda única.
El braç econòmic del govern conclou que no es poden acceptar tantes condicions de part de la CUP a canvi de res. En resum, segons Mas-Colell –i això sí que ho compartim: “Quin dubte pot haver-hi que la seva pretensió és liquidar el lideratge del president Mas i controlar externament el proper Govern?”. Així que ell proposa com a solució convocar noves eleccions i esperar que la gent decideixi bonament seguir allò que sigui l’actual president en funcions.
Malauradament, però, la solució aplicable, com hem anat descrivint per ràbia que faci als sectors més conservadors de l’independentisme, no és trencar-ho tot i anar a unes eleccions que en el millor dels casos, ens tornarà a deixar en la mateixa situació que ara. Tinguin dret o no des de la CUP a fer el que estan fent, ho fan, i això s’inclou dins l’art de la política. Ara bé, el que sí que podem percebre i això ho hauria de tenir molt en compte la Candidatura d’Unitat Popular, és que no podem perdre la dreta per acontentar –només- l’extrema esquerra. Molt de compte amb això, perquè la lectura que el sobiranisme ha virat a l’esquerra és falsa. El sobiranisme ja va néixer a l’esquerra, altra cosa és que la dreta l’hagi engruixit, i aquest és el nostre gran patrimoni, perquè si ens hem de fiar de CSQEP per arribar a la independència…
Tots som igual de necessaris i, com deia la dita “sense Convergència no hi ha independència”. Per tant, voler-se-la carregar d’aquesta manera abans de tenir el nou país, no ens farà cap bé.
No perdin mai de vista que, primer el país i després la revolució.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
