La cosa va anar així: ahir dilluns, tot just abans d’anar a dormir, mentre acabàvem de veure Merlí, a CDC se li va escapar un tuit que tothom atribueix al gestor de comunitats: “Si finalment no s’investeix el #presidentMas, serà perquè la CUP compta amb el suport del PP, Ciutadans, el PSC, etc”. La duresa de l’escrit anava en la línia de la pujada de to de les declaracions de Francesc Homs al matí, que vinculava el ‘No’ de la CUP amb el ‘No’ dels partits unionistes. Bé, de fet és cert que van acabar votant el mateix, i fins i tot cap d’aquests partits vol Mas, però la gran diferència és que la CUP està dins del procés i la resta no. I de moment, això és indubtable.
I d’aquí la resposta de la CUP: “a veure, a veure… Ens ho podeu tornar a explicar… Que la CUP té el suport de qui?”. Aquest matí, el tuit del compte de CDC havia desaparegut sense més, però seguia en boca de tothom. I això ens porta a un escenari indesitjable i, encara pitjor, pel qual ja hi hem passat: el fred hivern de 2014 amb la pugna CiU vs. ERC. En aquella ocasió, com bé recorden, CiU va tibar massa la corda per tractar d’arrossegar ERC per adherir-se a la llista unitària de Mas. Els republicans també havien deixat molt clar que volien llistes separades, i no van transigir amb les imposicions recomanandes. A CiU hi havia molta por de perdre el timó del procés, i més després que ERC els guanyés per primera vegada a les eleccions europees. Els atacs van venir per terra, mar i aire, i qui va acabar patint els plats trencats va ser el propi procés. La gent es va destrempar. A ERC les enquestes posteriors i l’auge temporal de Podemos els passaria factura. La cosa es va salvar in extremis el 14 de gener de 2015, i mesos després ERC acabaria adherint-se a la llista unitària, després d’aquella proposta de Mas trencant l’acord de gener.
Som al mateix punt. La CUP ha volgut tibar massa la corda tornant a votar ‘No’ en la segona votació del debat d’investidura, malgrat reconèixer alguns avenços. La ciutadania els retreu que com a mínim es podrien haver abstingut –i molts que no donessin 2 diputats, i ens estalviaríem tot això. A CDC, però, s’ho han pres molt malament. Consideren que han fet un munt de concessions, i que han arribat al límit. Anit van perdre els papers. La CUP segueix exigint més i això ha acabat crispant el sector més conservador d’una formació que s’està desfent poc a poc. Andreu Mas-Colell va donar el cap de setmana el tret de sortida a la rebel·lió, i hi ha gent que creu que aquest debat podria ser l’excusa d’aquest sector per intentar desmarcar-se del procés i tornar a l’Statu Quo. A la CUP li provoca urticària haver d’entendre’s amb CDC, però a CDC també. L’orgull, com sempre, torna a agafar les regnes de les negociacions. Malament.
I al mig qui queda? ERC. Els republicans s’ho miren mig des de la barrera, com feia la CUP l’any passat, i miren de posar pau, sense embrutar-se. La formació de Junqueras es mostra conciliadora i optimista, i va recuperant el crèdit perdut fa un any; però a ningú se li escapa, com dèiem, que les posicions entre CDC i CUP han començat a enrocar-se i distanciar-se, i això ens situa al mateix punt que fa un any. Exactament el punt que vam patir i ens vam conjurar per evitar en el futur. Bo i entenent els arguments de CDC, val a observar que en aquests dos conflictes, el lideratge del president Mas i la pròpia CDC han estat a l’epicentre, i aquí se'ls ha vist el llautó. Fa un any van voler imposar el lideratge del president, i ara també, però els actors i el que hi ha en risc és completament diferent. Segurament valdria la pena que a CDC fessin una reflexió profunda sobre els mètodes de persuasió que han utilitzat en ambdues ocasions i, potser, s'hauran d'acabar preguntant si no seria millor que el president faci un pas al costat. Al cap i a la fi, els lideratges no es poden imposar, s'han de guanyar, i el que està en joc és molt més preciós que un nom.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
