Per què la gent està tan estranyada perquè CDC s’encaparra a apostar com a única opció per Artur Mas com a president de la Generalitat? Per què la gent està tan irritada perquè la CUP ha dit que No de manera tan contundent Mas i no vol cedir ni un mil·límetre? “Com és que ara, amb majoria absoluta, no són capaços de pactar?”, és el que es pregunta ara tothom. La gent pensava que tot seria molt fàcil, però de fet, ja estava escrit que l’acord amb els antisistema seria més difícil que cap altra cosa. No ens ha de sorprendre tant.
Des de l’endemà del 9N, ara fa un any, els cupaires s’han mantingut al marge de les converses de CDC i ERC. Les discussions de fa dotze mesos sobre la naturalesa de les llistes –separades o unitària- en les plebiscitàries que havien de venir i la data d’aquestes només va posar Mas, Junqueras i els seus partits a l’ull de l’huracà. Però qui va ser el primer que es va desentendre de tot i que va dir que defensava llistes separades? La CUP.
L’acord ‘in extremis’ per les plebiscitàries no va incloure la Candidatura d’Unitat Popular que, tot i no fer massa soroll, es va començar a allunyar del consens independentista. De qui va ser culpa? Dels anticapitalistes, perquè van ser de nou inflexibles? O dels convergents i republicans, que es pensaven que no necessitarien el partit de David Fernández i companyia per arribar a la majoria absoluta? L’eterna pregunta.
Una disjuntiva que es podria repetir analitzant el recorregut de l’any 2015. Les llargues negociacions sobre el full de ruta es van dilatar, però en cap moment va donar la sensació que la CUP estigués a prop de pactar res amb els dos ‘germans grans’. És per això que el juliol, just abans de la convocatòria d’eleccions, Esquerra i Convergència van poder pactar en un mes una llista unitària, ja que durant els mesos anteriors no havien fet res més que apropar-se –tot i els retrets i les típiques sortides de to.
Per contra, la CUP no s’hi va sumar per dos motius: ja estaven massa lluny de les altres dues formacions i, a més, no van voler acceptar l’exigència de Mas de ser ell el candidat a la presidència. Si Romeva hagués estat el presidenciable, potser haurien acceptat. Però les eleccions van arribar amb aquest desacord tot i tenir gairebé un any per traçar entre tots un camí conjunt per fer via des del 28 de setembre. No va ser així, i els independentistes van anar a l’examen sense haver-se’l preparat. Ara s’ha d’evitar haver d’anar a la segona convocatòria perquè significaria haver de repassar de nou tot el temari. Un sobreesforç gairebé inassumible. Així que no queda més remei que, als despatxos del professor, aquests alumnes acotin el cap i s’abaixin tots els pantalons per arribar a algun estrambòtic acord per aprovar el curs. La data límit d’aquesta revisió d’examen és el 10 de gener.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
