Havia d’arribar el moment. Després d’uns quants dies en què l’intercanvi de retrets entre Convergència i la CUP no parava de pujar de to, l’espiral de confrontació s’ha aturat en sec perquè els dos bàndols han arribat a la conclusió que no porta enlloc. Francesc Homs modificava el discurs aquest dimecres per injectar optimisme i calma, mentre que aquest dijous han estat els cupaires qui han baixat el to, no sense defensar-se de les crítiques de xantatge i intransigència negociadora.
En tot cas, el partit anticapitalista no trenca negociacions després de les provocacions convergents i, a més, dóna les claus per arribar a bon port. No han parlat clar, però entre línies han dit que si els negociadors omplen de contingut la proposta d’Artur Mas (govern coral i competències del president delegades a vicepresidents), estaran més receptius per parlar de la presidència. A més, tenen pensat presentar a l’assemblea una proposta que inclogui president més programa de govern, cosa que dificultaria les coses a les bases de la formació per rebutjar-ho tot.
Encara es pot torçar tot, però. Tenint en compte que la negociació es podria allargar fins el gener, encara hi ha temps perquè torni a pujar la tensió. Ara bé, la CUP ha donat aquest dijous mostres de no interessar-li aquest perillós joc i de no voler arriscar-se a un possible descarrilament independentista amb unes eleccions el març. La formació ja ha donat a entendre que la setmana que ve farà assemblees locals per veure com ha entomat la militància els últims moviments, i que el dia 29 una reunió nacional encaminarà l’estratègia a seguir.
No obstant, les assemblees sempre semblen més democràtiques del que ho són, i sempre hi ha algú que duu la veu cantant –cosa que passa a Podemos cada vegada que hi ha primàries amb mil candidats però només un beneït per Pablo Iglesias-. En el cas de la CUP, durant la roda de premsa al Parlament de Catalunya d’aquest dijous han estat més de deu les persones que han donat la cara i moltes d’elles han donat explicacions. Ara bé, quan hi ha hagut una pregunta compromesa d’un periodista, la persona que parlava sempre feia una mirada de permís a la mateixa persona: Anna Gabriel, que no ha parlat. I, a la cantonada, sense obrir la boca i a l’ombra, s’entreveia una altra: David Fernàndez.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
