Ho hem anat comentant durant els darrers dies. La pugna entre CDC i la CUP sembla que ha penalitzat lleugerament a CDC i ha minvat la bona percepció que hom tenia de la CUP. Però això, com dèiem, són només percepcions. El darrer CEO deia que JxSí es mantenia i l’esquerra alternativa podia augmentar fins a 6 diputats més. Això sí, una enquesta feta abans de la trencadissa del debat d’investidura. La conclusió, com introduíem a l’inici, l’hem anat comentant durant els darrers dies: qui en surt beneficiada és ERC.
Avui hem conegut la interessant enquesta de Público per a les eleccions del 20D al Congrés. Segons aquesta, ERC tornaria a col·locar-se en situació de sorpasso a CDC (que sembla que cada vegada té més fòbia a les seves sigles). A la formació republicana sembla que li ha encaixat bé la incorporació del poètic Gabriel Rufián i s’enfilaria de 3 diputats a una xifra històrica d’11. Democràcia i Lleibertat, la coalició que encapçalaria la CDC de Francesc Homs, perdria la meitat de la representació de CiU: de 16 a 8. Òbviament, que ningú busqui la UDC de Duran i Lleida, no la trobaran pas enlloc. La gran pregunta és: què trauria ara mateix al Parlament de Catalunya ERC i CDC per separat? Segur que la correlació de forces hagués donat la possibilitat a CDC i no a ERC d’optar a la presidència? La 'desfeta' a les generals podria ser un altre símptoma que CDC s'està quedant sense fons d'armari, i depenen més del que ens pensem d'Artur Mas. Les respostes, pels amants de la política-ficció.
L’enquesta deixa també dades com ara un PP amb 121 diputats, i un Ciutadans que amb 70 disputarien la segona plaça al PSOE (76). Podemos quedaria molt enrere amb 46, deixant la històrica IU en crisi amb només 4 a tot l’Estat. Ja s’ho faran. Sembla que la intenció de vot situaria en primer lloc a Catalunya a Ciutadans en un frec a frec amb ERC (19,5% vs 18,9%). Els de Junqueras s’endurien per això aquests 11 diputats i Cs només 9. Encara queda tot un mes de campanya que decidirà quin és el darrer Parlament espanyol en el qual tindrem forces provinents de Catalunya, si tot va bé.
La jornada ens ha deparat però, una notícia terrible: l’Estat espanyol, en la seva croada contra Catalunya i, ara en campanya electoral on els habitants de la Moncloa es juguen el pedigrí anticatalà, ha anunciat que enviarà homes de negre a controlar les despeses de la Generalitat. Segons l’anunci que ha fet Soraya Sáenz de Santamaría i Cirstóbal Montoro, si Catalunya vol accedir al FLA haurà de complir amb uns requisits especials que no s’han demanat enlloc més: renunciar a despeses relatives al separatisme o a coses “que vagin en contra de la Constitució”.
En el fons, no és res que no s’estigui fent fins ara i, en certa manera, hi ha una lògica al darrera: Espanya no serà tant ruca de subvencionar un país que està construint estructures d’Estat amb aquests diners. El problema, però, és que els diners del FLA també surten dels impostos que es manlleven a Catalunya a través de l’espoli fiscal i no tornen, i l’Estat no té absolutament cap dret ara a intervenir-hi. El pacte entre JxSí i la CUP i l’inici de la desconnexió definitiva s’acaben de transformar en un imperatiu per aquest país que, com ha reconegut el mateix Mas-Colell, s’ha situat en risc de “col·lapse”.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
