- Publicitat -
Després de la bateria repressiva que l'Estat va desencadenar aquest divendres, aquest dissabte ha vingut la resposta d'aquells que volen que la ciutadania voti l'1 d'octubre, els alcaldes. El bloc pro-referèndum no té ni la Guàrdia Civil, ni la clau de la caixa de Catalunya, ni un Tribunal Constitucional instrumentalitzat fins les últimes conseqüències, ni tot un entramat judicial també a mercè del govern d'Espanya.
Ara bé, té el suport del territori, de la gent. Uns 750 alcaldes s'han manifestat aquest dissabte al matí a la plaça Sant Jaume per rebutjar els atacs que estan rebent de la fiscalia espanyola i per defensar l'1 d'octubre. La imatge ha tingut un simbolisme similar a la que més de 900 alcaldes van protagonitzar l'octubre de 2014 quan, amb el 9N a la cantonada, van decidir donar suport al govern de Catalunya per tirar endavant la consulta. A més, els batlles, vara en mà, han estat rebuts per l'alcaldessa de Barcelona a l'Ajuntament i després han creuat la plaça per ser rebuts pel govern de Catalunya.
La fotografia que quedarà per la història no difereix en excés de la de 2014. Amb tot, en aquest cas hi ha hagut una diferència notable: el contingut de la mobilització. En aquell moment es limitaven a donar una empenta al Govern, que estava amenaçat, mentre que ara s'han aplegat a la plaça Sant Jaume tots amenaçats. Els més de 700 estan investigats pel ministeri públic i alguns ja han estat cridats a declarar. El dia 21 acudiran els primers a les fiscalies provincials.
Així, els diversos parlaments han estat ben diferents. S'hi ha parlat de drets bàsics, de democràcia, de repressió de l'Estat… Ben bé com si es tractés de l'any 1976. Ada Colau ha estat una de les que ha parlat, fent pinya amb els alcaldes. La diferència amb la majoria d'ells, però, és que ella no haurà d'anar a la fiscalia. El sentit revolucionari del seu mandat ja va quedar tocat quan va signar el pacte de govern amb el PSC, però ara encara queda més en dubte. Com a mínim, però, s'ha escenificat que a Barcelona també es podrà fer el referèndum amb normalitat.
Ja en la vessant repressiu, la intensitat ha baixat respecte els últims dies. El principal motiu, però, és que és dissabte i la fiscalia i el TSJC estan inactius, no que ningú vulgui donar peixet. Tot i això, avui s'ha sabut que la Guàrdia Civil ha confiscat a Sant Adrià de Besòs també els motllos amb els quals es van fer els 100.000 cartells incautats aquest divendres. A més, el jutge ha demanat a les operadores telefòniques que barrin l'accés a webs relacionades amb la votació. Movistar i Vodafone ja han dit que ho han fet. El web ref1oct.cat està inactiu, però ref1oct.eu encara funciona. Alguns actes i paradetes locals també han tingut problemes amb les policies locals.
Mentrestant, el BOE publica ja aquest dissabte que les comptes de la Generalitat estan oficialment intervingudes. La majoria d'impostos dels catalans van directament a Madrid, que se'n queda una part i els torna al govern de Catalunya perquè faci front als seus pagaments. Es tracta d'uns 1.400 milions d'euros mensuals. Doncs bé, aquesta transferència ja no es farà, ja que l'Estat farà aquests pagaments directament (nòmines de funcionaris i serveis bàsics) i la Generalitat només podrà gestionar els 240 milions mensuals que aconsegueix amb impostos propis.
A més, els bancs han estat advertits que no poden donar crèdit al govern català ni ajudar-lo a fer cap pagament relacionat amb el referèndum. El govern espanyol diu que ha de tractar l'assumpte igual que tracta la lluita contra el blanqueig de diners. Tot està anant tan ràpid, que no ens dóna temps a adonar-nos de fins a quin punt això és un atac al país i els seus ciutadans. De tot aquest episodi esperem que en surti una societat capaç de veure de quin cantó està la democràcia, si dels que han volgut impulsar el referèndum, no de l'Estat que està passant per sobre de Catalunya.
Publicitat
