Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Si es pot canviar el món, no es pot canviar Catalunya?

|

- Publicitat -

Dia històric per la història de la humanitat. Aquest dissabte s'ha aprovat un acord a la cimera del clima de París entre la pràctica totalitat de països per fer un esforç comú per intentar evitar un escalfament global descontrolat de la Terra. El compromís ha de fer elevar la temperatura aquest segle en un màxim de 2°C però amb l'objectiu de l'1,5°C. A més, hi ha l’obligació de reduir les emissions de CO2 per part de tothom, si bé els països emergents tindran més temps per fer-ho. Tot plegat, és el primer acord planetari sense grans excepcions –com Kyoto-, que ha de servir per canviar el destí del món quant a medi ambient.

És evident que l’acord també afecta Catalunya, que per cert ha encapçalat un projecte pioner amb altres ‘regions’ del món per tirar endavant el primer protocol subestatal que té com a objectiu assegurar l’execució de l’aplicació de les mesures aprovades. S’hi han apuntat regions com Rio de Janeiro, Quebec, Llombardia, Gal·les, Califòrnia, Jalisco o el País Basc. I de què servirà? Es tracta de controlar i monitoritzar ben de prop els progressos que es puguin fer en aquest sentit, i és que d’això tracta el món en aquest segle XXI. Acords globals com el d’aquest dissabte que després s’hauran d’executar tenint en compte les especificitats de cada territori. I en matèria de medi ambient, contaminació i indústries, què té a veure Catalunya amb, per exemple, Andalusia o Extremadura?

Publicitat

És d’això que tracta la independència. De continuar dins la Unió Europea i el món civilitzat –i no deixar-lo per anar a ‘vagar per l’espai’- per poder contribuir a acords globals, però a la vegada de tenir l’autonomia suficient per poder-nos integrar als reptes planetaris d’aquest segle amb les millors garanties, amb les polítiques que millor s’ajusten al nostre territori. Què serà més eficient: una única mesura en matèria de medi ambient per 500.000 kmo una d’específica per un territori de 32.000 km2 que tingui el mateix objectiu? Espanya és un estat centralitzat, així que les polítiques difícilment mai es podran modular prou com per adaptar-se a les necessitats de cada territori.

Deia Oriol Junqueras en un emocionant discurs en la campanya electoral del 27S que els reptes globals que ens planteja aquest segle són titànics, i que el món canvia molt de pressa. Posava l’exemple de la piràmide poblacional i l’envelliment de la població, i recordava que la seva filla es jubilarà el 2084. El camí perquè la filla de Junqueras tingui pensió quan deixi de treballar comença ara. I es necessita un estat que apliqui les polítiques específicament necessàries per garantir l’èxit de Catalunya com a societat en aquest segle que amb prou feines ha començat.

Un últim apunt: si prop de 200 països s’han posat d’acord en una qüestió tan extremadament complicada com un acord per evitar el canvi climàtic, no ho podran fer dues formacions polítiques per la ínfima circumstància d’investir un president de la Generalitat de Catalunya, que serveixi  per la petitesa de canviar les fronteres de l’Estat espanyol? 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut