El dia de Sant Esteve ha tingut un cert toc independentista, amb el tradicional concert al Palau de la Música, que s’ha vist inundat d’estelades quan l’Orfeó Català ha interpretat el Cant de la Senyera. El dia també ha tingut la selecció catalana de futbol masculina i femenina com a protagonistes, ja que amb els partits que han jugat amb Euskadi, han contribuït a una altra jornada de reivindicació a Barcelona.
No obstant, el dia també s'ha saldat amb l'enèsima tancada de porta del PSOE al referèndum que exigeix Podemos com a condició a un possible pacte de govern. Dins el PSOE, com recordava ahir l'Oriol, hi ha el PSC, que òbviament no té ni veu ni vot, com de costum, i no ha fet un pas endavant per defensar el plebiscit acordat que defensava fa tres anys. A hores d'ara, els socialistes estan molt més a prop de pactar amb els populars que amb Pablo Iglesias.
I si hi ha un pacte d'esquerres, serà sense consulta, cosa que o compta amb una abstenció de Ciudadanos, o tampoc sumarà. Un Sánchez-Iglesias necessitaria l'independentisme català per sumar, així que ho tindria magre. Així doncs, la situació és la de 'pacto por España' o res. Albert Rivera ja ha ofert un xec en blanc al PP perquè pacti com sigui amb els socialistes i iniciï la legislatura. Sense condicions. Renovació? Reforma de España?
A més, en el cas surrealista que s'articulés un executiu espanyol pro-consulta, la llei orgànica que s'hauria d'aprovar per tirar-la endavant seria bloquejada pel Senat (on el PP té majoria absoluta) o pel Tribunal Constitucional (on tradicionalment el PSOE del 'Apoyaré' i el PP més espanyol han recorregut per aturar els peus a cap avenç en l'autogovern de Catalunya). Això serà així anb govern d'Artur Mas o amb govern de, per dir alguna cosa, Ada Colau amb el suport de la CUP sorgit d'unes eleccions el proper març.
S'ha de tenir en compte que just abans del 9N, en el moment que s'havia de desobeir, Joan Herrera deia d'esperar a un nou govern espanyol. Què diran ara quan l'Estat torni a vetar el referèndum, continuar esperant? I sobre la revolució social, quines garanties pot donar un govern català rupturista (En Comú + CUP?) quan l'Estat fins i tot barra el pas al decret de pobresa energètica?
Sí, tot plegat pretenen ser arguments perquè aquest diumenge els militants de la CUP votin a favor de l'acord amb Junts pel Sí. Perquè és l'única alternativa per aconseguir una de les revolucions. És molt còmode passar-se dècades a la contra reivindicant la Catalunya independent i socialista sense tenir absolutament cap opció d'arribar-hi. Però quan la meitat de l'objectiu està a l'abast, el deixaran passar? Injustament o no, la història per sempre penalitzarà la CNT, FAI i el POUM, i de rebot, tot el bàndol antifranquista català, per haver contribuït a la desunió dels catalans i per posar les coses fàcils als feixistes per arrasar el Principat durant la Guerra Civil Espanyola.
Potser l’esquerra independentista i els votants de la CUP quedaran decebuts a curt termini si aquest diumenge l’assemblea vota a favor d’investir Mas, però no hi ha dubte que la història reconeixerà el gest que els toca a fer a contracor als antisistema. Per una vegada a la vida, hauria de ser possible deixar els odis interns per construir un país junts –no sota la batuta d’uns, sinó junts al mateix nivell-. Un vot favorable per l’acord amb l’altra ànima independentista no és, ni molt menys, una baixada de pantalons. És el pas definitiu que necessitem per enderrocar un mur que fa massa anys que ens constreny.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
