El tema de la investidura s’ha acabat convertint en un qüestió d’orgull. Aquest és un problema derivat d’una societat avesada al sistema de guanyadors-perdedors. El qui cedeix és un perdedor, i el que guanya no sap vèncer perquè ho fa trepitjant o humiliant. Amb aquest punt de partida, és difícil desenrocar postures tant anteposades com les de CDC i CUP. Encara que les urnes es decantessin majoritàriament cap als primers (dins la coalició de JxSí), la CUP té la clau del govern, i els dos partits estan destinats a trobar un acord o anar a eleccions.
Aquest serà l’escenari que es produirà, si no hi ha un miracle abans. “A quin preu?” es preguntava aquesta nit un Mas que s’ha explicat força bé, però ha sonat frustrat. Abans d’això, aquest matí hi havia diverses reunions convocades: una del Grup Parlamentari de JxSí, i a la tarda el plat fort en un paratge desconegut: la reunió JxSí – CUP. Entremig, un insòlit plenari rècord de sis minuts per designar probablement els senadors per designació autonòmica catalana més efímers de la història.
S’ha de dir que les expectatives per a la reunió de la tarda, estaven sota mínims. Tanmateix, Súmate s’ha reunit pel matí-migdia amb la CUP i ha dit que els ha proposat Mas conseller i Munté presidenta. Segons ells, la CUP ha dit que sí, i l’entitat de castellanoparlants ha elevat la proposta a JxSí. Pel camí la pròpia Munté ha dit que no trairia a Mas. Estava cantat, de fet, la proposta tampoc era ni nova. Mentre això passava, la guerra civil a les xarxes seguia. Cal deixar-ne constància com a testimonis que som del procés: entrar a Twitter darrerament fa bastanta por. Hom hi troba majoritàriament insults i amenaces, ràbia, molta ràbia de gent desfogant-se a tort i a dret. Tots hi deixem anar els nostres pensaments (Twitter ja és això, un abocador de pensaments, ocurrències, postureo, hipocresia, també molt bona gent i molta de no tant bona… una mica de tot), però alguns sobrepassen la línia de l’insult.
La xarxa anava calenta avui perquè l’ANC havia convocat una manifestació a la tarda a Plaça Sant Jaume i organitzacions de la CUP com Arran, han decidit jugar brut i contraprogramar utilitzant el grafisme de l’Assemblea, sense donar la cara. Lleig, i molt baix. Al final, l’ANC se n’ha anat a la Catedral de Barcelona i la CUP s’ha quedat a Sant Jaume. I així ha començat la “definitiva” reunió. Una reunió que venia precedida d’una proposta de Convergència a ERC que no ha colat: fer un govern en funcions a partir de dilluns de JxSí. La proposta no ha tingut ni vida ni recorregut. De fet és una proposta sense cap ni peus per mirar de lligar curt ERC i tenir l’excusa per reeditar JxSí. Això vol dir que a CDC hi ha veritable por a perdre les properes eleccions.
A ERC troben que és el moment de provar la seva estratègia: llistes separades amb l’objectiu independentista i, perquè no, amb Junqueras president. La lluita paral·lela entre Mas i Junqueras efectivament restava pendent de resoldre. Els republicans creuen que Junqueras i el partit ja s’han sacrificat prou per CDC i ara que JxSí ha fracassat -la llista unitària que propugnaven CDC, les entitats i moltíssima gent no ha pogut conformar govern amb majoria absoluta (el seu propòsit)-, val la pena provar el tema de les llistes separades. Llàstima que amb el torpede Podemos pel mig, tot serà més complicat.
Finalment s’ha produït la reunió entre JxSí i la CUP. La cosa s’ha allargat tres hores i els interlocutors han dit que demà seguiran. No n’esperin res, el que passa és que ningú no vol ser el darrer a dir ‘No’. Potser en el fons saben que aquest absurd enrocament només fa que mal al país, que és qui en sortirà perdent. A la nit, Artur Mas ha concedit una entrevista on s’ha explicat prou bé, com ens té acostumats; però malgrat de ben segur té gairebé tota la raó, no ha aconseguit convèncer bona part de la població –i de la seva coalició- que li demana el gest que els antisistema no són capaços de fer.
Ara ja és qüestió d’orgull, com han recalcat alguns dirigents de CDC a la reunió de grup de JxSí pel matí. I el mateix deuen pensar a la CUP. El que passa però, és que, com sempre, qui ha estat més intel·ligent ha estat l’Estat espanyol perquè sense que ens n’adonem, ha aconseguit colar en el sí del debat independentista la imatge de l’Artur Mas dimoni. Perquè no ho dubtin, aquest discurs anti-Mas va sorgir de l’Estat quan va començar ja el 2012 després de la primera gran manifestació amb allò de “el órdago independentista de Mas”. Se’n recorden? Però d’això, i del que s’esdevingui en les properes hores, en Guifré els en farà cinc cèntims demà.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
