El viacrucis espanyol només acaba de començar. Aquest dimecres s’han constituït el Congrés i el Senat de l’Estat i l’establishment ja està assaborint el que ha volgut retardar durant un temps: Espanya està a l’UCI. Això ha quedat clar amb el cert ‘descontrol’ que s'ha viscut aquest matí a les dues cambres, sobretot, a la baixa. Un dels peixos grossos de Podemos, Carolina Bescansa, s'ha presentat amb el bebè, en un acte de ‘postureig’ espectacular.
El president del Congrés escollit ha estat Patxi López, que tot i ser establishment, no és del grup parlamentari més nombrós per primera vegada. Amb sort -pels de sempre-, PP, PSOE i Ciudadanos han pactat de manera que els populars i els taronges tindran majoria a la mesa. Després de múltiples votacions per establir els membres de les meses al Congrés i Senat, ha arribat l’hora que cadascun dels representants jurés o prometés el càrrec, i el que han hagut d’aguantar els espanyolíssims acèrrims ha estat massa.
“Sí, prometo, per imperatiu legal i fins el naixement de la República Catalana”, ha dit Teresa Jordà (ERC), “Visca els Països Catalans”, ha afegit Joan Tardà (ERC) o “Visca Catalunya Lliure”, s’ha atrevit a dir algun altre diputat republicà. Els representants de Podemos també han dit: “Prometo acatar la Constitució i treballar per a canviar-la”, frase a que Pablo Iglesias ha afegit “un país amb la seva gent”, o Errejón ha reblat fent esment a la “plurinacionalitat d’Espanya”. Hi ha hagut gent que ha parlat en català, euskera o gallec, així que els espera una legislatura amb més ‘impertinències’ que mai. Tot plegat és simbolisme, ‘postureig’ de nou, però caldo de cultiu.
També ha tingut una bona dosi de ‘postureig’ la compareixença que Mariano Rajoy ha fet abans de la constitució de les cambres, demanant un pacte a tres amb Rivera i Pedro Sánchez. Qui li ho havia de dir, arrossegant-se per fer un tripartit amb els socialistes. El líder del PSOE, però, es continua fent l’‘estret’ i volent pactar amb l’esquerra, però costa de creure que es trobaria més còmode amb Iglesias que amb Rajoy, amb qui ha pactat sempre que ha calgut els temes d’Estat. I entre ‘postureig’ i ‘postureig’, van perdent el temps i van endarrerint la gairebé inevitable gran aliança espanyolista per salvar la ‘patria común. I que duri.
Mentrestant, les tertúlies i diaris cavernaris treuen foc pels queixals per la polèmica fórmula de prometença del càrrec que va usar Puigdemont dimarts, evitant esmentar la Constitució i el Rei. El nou president de Catalunya, cara a barraca, mentre Espanya bada. L’advocacia de l’Estat ja ha dit que investigarà si s’ha d’impugnar la presa de possessió i Rajoy ha expressat, amb cert ‘postureig’ també, que “no deixaran passar ni una”. Però en el fons, comença a notar que Puigdemont no va de farol i desobeirà tot el que faci falta i més, mentre que ell encara estarà buscant suports per la seva investidura.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
