Contundent, segur de sí mateix, sincer, assenyat i, sobretot sobretot, sense eufemismes edulcoritzants, el Molt Honorable President Puigdemont ha donat una imatge d’executor. La història l’ha posat en un lloc que probablement fa una setmana ni s’esperava ser i ell ha aplicat el seu propi tarannà, més enllà de les bromes que hom li profereix. L’exalcalde gironí s’ha proposat ser allò que ja temen a Madrid, el ‘Puigdemonio’. Poc s’ho esperaven, il·lusos ells, que es desfarien de Mas i n’apareixeria un encara amb les coses més clares, dues banyes i una cua, i amb un govern confeccionat a l’altura d’un mandat: la independència.
Carles Puigdemont ha parlat amb total sinceritat amb Mònica Terribas de la carta de navegació que seguirà el govern que ha estat avui nomenat, el de les tres Txells, per assolir tal empresa com és l’Estat propi. I aquí quan diem propi ja ningú té dubte que el propi vol dir explícitament: “independent”. En mitja setmana com a president, com dèiem al principi, el nou MHP ja ha corregit un dels defectes del president Mas: l’ambigüetat i els eufemismes, que tant de mal ens ha fet, i tants dubtes i patiment innecessari ens han creat. Ho havíem passat molt malament escoltant declaracions d’uns i altres contradient-se, volent dir les coses d’una manera per no semblar que anàvem a fer el que volíem fer. Cal parlar clar: Catalunya vol ser un Estat independent, i a Espanya se li regira l’estómac cada vegada que veu el dimoni català coronat a la tele.
Puigdemont fa por. Els fa por, més ben dit. A Bèlgica ja debaten si han de reconèixer o no la Catalunya independent, mentre a Espanya llancen missatges difusos enmig d’una caòtica disputa per la investidura –o no- de Rajoy. Una cosa queda clara: si el PSOE acaba fent president Mariano Rajoy, es consumarà la certesa més gran –després de la llei universal del dèficit fiscal català- que ha promulgat mai l’independentisme: el PSOE serà capaç d’enganyar una vegada més la ciutadania (recordin el lema català “fem fora Rajoy”), per tornar-se a posar d’acord amb el PP només per fotre als catalans. És així. De moment, les coses van en aquesta direcció, veurem com ho resolen.
No ens estranyi doncs que des d’Espanya es faci broma sobre Puigdemont, li intentin buscar draps bruts, o li diguin titella, etcètera. No hi ha res més que por al darrera, un sentiment d’indefensió davant d’un president que té les coses clares i ha generat molta seguretat als catalans des del minut u. Convergents, republicans i fins i tot alguns cupaires se senten còmodes amb el relleu d’Artur Mas. Ni el rei –que ja no va rebre Forcadell-, ni Rajoy, ni cap dirigent polític espanyol ha trucat al president per felicitar-lo, un gest que no ens hauria de sorprendre tant. Espanya sap que la fase del conflicte obert acaba de començar, i en la guerra –encara que pacífica- no hi ha treva possible.
Puigdemont és prudent. El president ha afirmat que no hi haurà DUI en aquesta legislatura, però que sí un referèndum on la gent es pronunciarà sobre la independència a través de la votació a ‘Sí’ o ‘No’ de la Constitució Catalana, un projecte molt il·lusionant. El president diu que de moment tenim majoria per iniciar el procés, “el percentatge ja l’anirem a buscar amb el referèndum”, impecable. Precisament, votar un referèndum sobre una Constitució, és la proposta del PSOE… clar que uns parlen de l’espanyola i nosaltres de la catalana. “Sembla mentida que encara ens creiem els contes federals”, ha dit respecte aquesta qüestió. És l’hora de triar i, sobretot, de participar activament en com volem –si podem fer-ho- el nou país. De moment, avui ja hem nomenat el govern que començarà a treballar en aquesta direcció, amb dos líders en dues àrees crucials: Oriol Junqueras, que s’encarregarà de l’aspecte econòmic, i Raül Romeva, que haurà de cobrir el flanc internacional. Catalunya avança amb pas ferm, i agradi a tothom o no, aquest inesperat desenllaç –imprevisible fa una setmana- també porta el gra de sorra de la CUP implícit.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
