Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

No seria més fàcil i ràpid desencaixar que encaixar?

|

- Publicitat -

Malgrat tot, aquest és un cap de setmana tranquil. Pendents com havíem estat en els darrers diumenges tant d’assemblees de la CUP com d’investidures gairebé inèdites, avui ens podem asseure al sofà ben relaxats a veure una pel·lícula… la dels polítics espanyols barallant-se per formar un govern, mentre escurem el bol de crispetes. Per molt que hàgim patit, tot passa, i poc a poc el dramatisme de tant sols fa unes poques setmanes va deixant lloc a un ànim més entusiàstic, malgrat tot, com dèiem al principi.
 

A Espanya tenen un bon embolic; el PSOE no sap què fer i ara tots els focus estan posats sobre la seva decisió: PP + Cs o Podemos +…? Aquí hi ha el problema. Podemos ha aixecat la llebre amb una proposta força agosarada i amb un punt d’agressivitat. Els d’Iglesias volen portar la iniciativa d’aquest hipotètic pacte i el PSOE, el partit gran del bloc, se sent poc respectat. Aleshores apareix el rei que proposa Rajoy i aquest rebutja –per ara- ser el candidat a la presidència. Cop de teatre espectacular, i tot l’Estat amb un pam de nas. El PP avisa Sánchez que, a més, si fa un govern amb Podemos i el que rasqui dels altres, boicotejarà tot el que li sembli perquè té majoria al Senat. Al PP com a mínim són sincers.
 

Publicitat

Espanya es troba amb un problema bastant similar pel que ha passat Catalunya aquest Nadal. Només esperem que almenys s’hi entretinguin i pateixin tres mesos (i més si pot ser); nosaltres anirem fent via. Paradoxalment, part de la investidura de Sánchez dependria de partits com ERC o CDC, quines ironies de la història, oi? A Barcelona, Ada Colau i PSC ja estan posant les bases –de moment incipients- per confeccionar un govern estable, potser pensant que al final Sánchez i Iglesias s’entendran, com ha passat allà on governen PSOE i Podemos.
 

Com ja hauran pogut veure, entre tot això els qui acabem perdent, com sempre, som els catalans. Però que les falses propostes per a “millorar l’encaix de Catalunya” serien el primer a caure, ja ho sabíem precisament perquè, com va dir el president Puigdemont, si hem hagut de dedicar més de 30 anys a encaixar Catalunya amb Espanya i no ens hem sortit, deu ser perquè no es pot encaixar. Per què hem de seguir perdent anys i panys intentant encaixos impossibles quan podem conviure de manera solvent com a bons veïns? Per això ja no ens importen les trifulgues polítiques espanyoles, i per això volem marxar, perquè tenim feina més important a fer: un nou Estat solvent per construir.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut