Un altre dia de procés… espanyol. I ja en van uns 43. El serial que envolta el PSOE comença a extenuar la pressió sobre un Pedro Sánchez a qui en un petit desgreuge a la seva persona, cal dir que s’ha enfrontat valentment a tota la cohort de xupòpters de les grans multinacionals i vividors del bipartidisme clàssic espanyol començant per Felipe González. Sánchez intenta no dur el vaixell socialista cap a la riba popular, tal i com havia promès en campanya. Però a Espanya, complir el programa es paga car.
La idea del socialista seria pactar amb Podemos i Ciudadanos, però cap d’aquests dos partits més petits no volen saber res l’un de l’altre. Un pacte més d’esquerres amb Podemos i IU, que seria el que marcaria la lògica ideològica –teòricament– és impossible sense el consentiment d’ERC o DiL, encara que Iglesias s’esforci a donar a entendre que aquests partits es vendran a canvi d’una mica d’almoina nacionalista. El PSOE però, també es manté ferm amb això: ni una engruna de res als independentistes, la qual cosa sembla també ben lògica.
Els barons territorials ja li han recordat a Sánchez de forma més explícita que no en volen saber res d’independentistes. Guillermo Fernández Vara, president d’Extremadura deia en una gravació filtrada del comitè federal del PSOE dissabte: “Si no deixem clar que el PSOE no té res a veure amb l'independentisme ni per activa ni per passiva, a nosaltres a Extremadura ens maten, i jo ho he de dir”. EL president d’Aragó, Javier Lambán, va reblar: “no es pot ser president d'Espanya amb el permís dels independentistes“. Idò, si això és així, què carai esperen de nosaltres? Per què hauríem de fer cap gest com es pensa que farem de manera gratuïta Pablo Iglesias?
Sembla ser que el rei o bé podria tornar a proposar Mariano Rajoy (una estupidesa perquè ja ha dit que ho rebutjarà), o bé Pedro Sánchez (a qui li complicaran molt la vida), o bé no decidir res. A Espanya encara tenen la sort que no tenen –encara– el cronòmetre activat. Mentrestant, Catalunya segueix convalescent per l’accident de Muriel Casals. Ningú no sap què passarà amb la Comissió d’Estudi del Procés Constituent que ella presideix, i que hem sabut que el govern espanyol ha dut al TC ja com a forma d'incident d'execució de sentència dirigit a impedir l'activitat d'aquesta comissió creada per la cambra.
És ara, en aquests moments, quan la declaració del 9 de novembre ha de prendre algun relleu, si és que ens la prenem seriosament. Mentrestant, el govern comença a obrir vies de diàleg amb CSQEP per a l’aprovació del pressupost. Si el govern ha de dependre a cada votació de la CUP, mal assumpte perquè no podrà cedir sempre a totes les peticions del petit partit. Així establint una certa competència, el govern Puigdemont guanya una mica de marge per a negociar i, qui sap si algunes complicitats pel futur.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
