La resposta de Carles Puigdemont a la pregunta de Catalunya Ràdio de quina és la notícia que desitjaria com la que més que l’emissora donés, ha irritat profundament una Inés Arrimadas que fa dies que estava callada. Puigdemont ha respost “la sentirem: la proclamació de la independència de Catalunya”. A Espanya molesta molt que Catalunya hagi canviat d’estratègia i hagi posat de president al Puidemonio ése. L’Estat està cremant aquests dies tots els neulers contra Jordi Pujol i, per extensió –creuen ells- Convergència, però s’estan començant a adonar que el principal enllaç amb el pujolisme efectiu era Artur Mas, i amb Carles Puigdemont al capdavant del timó, la ciutadania catalana ha diferenciat força el que és Pujol i el que és la Convergència en procés de refundació i amagada en una coalició independentista que advoca clara i netament per la independència de Catalunya, com està demostrant la bèstia negra d’Espanya, el president tapat de la melena cupaire.
Això els desconcerta, i més quan malgrat tots els esforços: portades, tertúlies i d’altres mecanismes, es troben de cop amb l’esclat de la trama de corrupció més gran de tots els temps –coneguda- a la política espanyola: la imputació de tot el PP de la ciutat de València. Això es suma a les ramificacions que poc a poc es van descobrint a Madrid i al pòsit de partit corrupte amb el qual una gran majoria de ciutadans ja identifica mentalment al Partit Popular. La veritat és que fa feredat saber que hi ha molta més corrupció en aquest partit del que pensàvem. Sembla ben bé que en algun moment algú hagi de seguir pitjant botons i es vagin destapant força més trames a totes les circumscripcions territorials del partit. Ben bé la desfeta popular és un símptoma clar de la desintegració de l’Estat espanyol, i més ara que hi ha una situació tant clara de desgovern, i el PSOE –l’altre partit de la corrupció- passa, fins i tot tenint l’excusa de Catalunya per pactar.
Els catalans no fem res que no hàgim de fer, marxar d’aquest Estat que ara que aquesta setmana tothom parla de forats negres, ens atrau indefectiblement cap a la seva ratera per mirar de xuclar-nos i seguir alimentant aquesta maquinària infernal de podriment. Ahir va fer tot just un mes que Puigdemont va ser oficialment nomenat president de la Generalitat. Queden, per tant, 17 mesos –en el pla teòric- per tenir-ho tot enllestit i començar a fer els passos grossos. De moment anem bé, el govern va avançant amb fermesa i voluntat i la reacció de l’Estat, impotent per formar govern, no és altra que el marc ideal per culminar aquest procés. L’illa d’Ítaca és cada vegada més a prop i hem de fer-hi arribar la nau sobiranista com sigui, perquè persones que han lluitat tant com Muriel Casals, de qui avui hem sabut que el seu estat de salut ha empitjorat de manera greu i pràcticament irreversible, ho mereixen.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
